Apurant la setmana laboral. Ansiant cap de setmana i hores lliures. Per anar concerts, grabar reportatges i gaudir de somriures. Últimament tinc poques ganes d'escriure. Suposo que és una qüestió més formal que no pas de fons. Exerceixo de petit consumidor per evadir-me. Frueixo de la presència de les coses noves. De la seva predisposició lineal i ordenada a les prestatgeries. Samarreta amb missatge. Discos i més discos. Trobo un que feia temps que buscava. És el problema que té que t'agradin grups suecs de pop-rock gens coneguts aquí. Fora de determinats cercles, és clar. Trobo una ganga d'indie espanyol a 5€. També compro l'últim cd de Ciudadano. L'he comprat sense haver-ne sentit mai una cançó. Però em refio del gust, sobradament mostrat, d'algun punk-rocker enamorat provinent de LAV. I l'he fruit estirat al llit a les fosques. Immens. Gràcies. També m'he deixat seduir per un croissant farcit de xocolata blanca que brillava en un aparador al carrer Elisabets. I he somrigut amb la dependenta, quan enjugassadament m'ha dit que ella sempre aconsegeuix el que es proposa enmig d'una divertida conversa efímera. He recollit el somriure i el croissant i he marxat. Gaudeixo també de petites grans maravelles. Encetar el pot nou de colònia. Endinsar-me en un llibre de Truman Capote. Imaginant la vida als 50's en la jet de NY. Algun dia he d'anar-hi. Com a tants altres llocs. Com a altres tantes situacions. Com tantes altres coses...
Àudio: Ciudadano: La guerra con los esquimales
No comments:
Post a Comment