diga'm lletraferit...

(Barnat...gran artista, millor persona)

Diuen que, per fi, les bufandes estan a punt de girar la cantonada. El fred, la tardor i el proper hivern ja són pròxims. Tot plegat una mica més ajustat a com hauríen de ser les coses. Palpo una certa necessitat de que arribi aquest fred. Per normalitzar les coses i aclimatar les sensacions. Llums de nadal lluents, jaquetes de colors foscament intensos, mitjons gruixuts, esgarrifants i matinals sortides del llit, agraits rajos d'aigüa calenta i necessitat de més vacances. Tot això aviat deixarà de ser anyorat. I tornarem a trobar a faltar la calidesa estival i tots les seves coses. Som així. Segurament defecte de fabricació. I per avui toca encetar la setmana. Que ja és una feina prou feixuga per si mateixa. Demà espero trobar companyia per veure el nostre mésqueunclub. Dimecres festa i de paperets amb tres lletres dins d'urnes més buides que altres vegades. Així s'encara aquesta setmana un xic diferent. I n'he acabat una altra de forma poc pomposa, però digne. He aprofitat per fer una mica d'aquella feina acumulada. Menys de la prevista, com gairebé sempre. El report comença a prendre una lleu forma. Primeres gravacions, primers plànols, "barridos" i enèsimes rialles fruit de l'activitat grupal. Saludo velles conegudes que fan vida lluny d'aquí. Alguna enganxada telefònica em fa sentir extranyament malament. Em va envair una sensació extranya i oblidada de malestar. Molt poc de dissabte al vespre. L'acritut d'una discussió es fa immediatament palesa. Per això no em deuen agradar. Tanmateix les coses sembla que s'arreglen. Tanmateix sembla que ho fan com sempre. Tanmateix tirant sorra sobre els forats. Tanmateix passant per sobre dels problemes. Acabo d'intentar ressoldre un problema dient "tanmateix". Sembla clar que no me n'he sortit tal com diu algun vocalista mallorquí. Bé, segueixo la feina. Gran lloc per escriure. Sembla poc probable. Potser no ho és. Tanmateix, marxo...

Àudio: La Costa Brava: Las chicas guapas no cuidaran de ti