Pesnava en les coses de sempre. Aquelles que troben un espai més o menys cómode, tranquil, al meu cap. Aspectes de dubtosa aplicació, potser metafísics, segurament poc palpables. El sol avui ja és una mica més pàlid. La brisa més freda comença a fer els seus efectes. Anit rialles hertzianes escoltant ràdio. Ni sent 10 persones les que t'escolten, no amago el somriure al sentir el meu nom. És part de la dieta d'engreix de l'ego. Segueix allà. Penso en somriures futurs i detalls presents. M'adono que els meus dies es farceixen de petits detalls que em revitalitzen, gran històries imaginàries que em dibuixen un somriure dels que et surten quan mires amb els ulls cap amunt i vivències futurament efímeres que m'endolceixen. Avui no és una excepció...
Petits detalls que em revitalitzen, avui:
- Notar que el sol t'acaricia un braç, sigilosament, quan es cola per alguna finestra.
- poder cordar-te el jersei fins dalt de tot a causa del fred amable matinal.
- reconèixer mirades XL dins els vagons del metro.
- fruir de "La guerra con los esquimales" de Ciudadano mentre et comença a visitar un lleuger son de mitja tarda.
Grans històries imaginàres que em dibuixen un somriure, avui:
- Tracy Chapman que em canta, només a mi, Baby can I hold you
- un seient propi en un gran estadi per a una nit com la d'avui.
- joves editores que em demanen consell sobre línies editorials venideres.
- posar-me una americana a quadres verds i marrons sobre un escenari per fer versions de The Sunday Drivers i Los Sencillos.
Vivències futurament efímeres que m'endolsceixen, avui:
- despertar hooligans veient el nostre mésqueunclub amb algun cunyat "so attitute".
- sortir de la feina, amb cigarreta penjant dels llavis, divisant un dia de festa.
- mariscades familiars per celebrar celebracions futures.
- xerrades polítiques amb amics pseudo-patriòtics.
Àudio: Gregory Isaacs: Puff The Magic Dragon
No comments:
Post a Comment