El despertar es fa una mica més feixuc que habitualment. No hi ha un motiu aparent. Però ja solen ser així aquestes coses. Com els funcionaments de coses que mai t'has preguntat perquè són així. Recordo anar a dormir tard després de veure la derrota del nostre mésqueunclub. De llegir una estona per intentar desconectar de la tensió acumulada. Crec que he sombrat amb patates i cambreres asiàtiques amb nom de flors blaves. Avui és un dia d'aquells per fer cosetes. Per parar a comprar l'esmorzar mentre encara no ha sortit el sol. Per dinar salmó al roquefort amb dos grans amics. Parlant del de sempre i planejant viatges. Un dia per passejar pel centre de BCN, acompanyat per l'anonimat de les ulleres de sol. Comprar bambes noves i remenar compactes. Per perdre't entre teenagers de diadema i calçat a conjunt, mirades indiscretes i golafres, extrangers escanyolits i embadalits, noies tímides que menjen melindors banyats, parcialment, de xocolata i varietat de "trendy people". Per tornar a casa submergit en pensaments de futur i dones de passat. Escoltant cançons de Thom Yorke mentres llegeixes les pintades del seient del bus. Un dia per cloure'l convidant a una amiga eclèctica a un concert de Mishima. Calçar-se americana, xapes i samarreta a ratlles.Acomodar-se entre les esferes melòdiques provinents de l'escenari. Evocant escenaris en blanc i negre amb bicicletes, cistells di vímet i noies que somriuen a càmera lenta. Potser un dia per recordar o per reciclar. Els records ja dicten, per si sols, sentència. Els deixo barallar-se per sortir al primer pla de les instantànies temporals. Jo no m'hi fico. Per cert, seré testimoni.
Àudio: Calexico: Ballad of Cable Hogue
No comments:
Post a Comment