Saturday, October 14, 2006

El meu món


Ecuador de pont de quatre dies. Dissabte de passada. És extranya aquesta sensació d'enyorar la rutina. Per mantenir la ment ocupada i el cos actiu. Segueixo sense saber convinar les ganes de fer coses amb la capacitat per fer-les. Avui ha sortit el sol amb una mica més de força que ahir. Intentant allargaçar aquest estiuet que tant perdura. Però ja s'entreveuen les bufandes i els somriures gèlids sota els llums de nadal. Escolto cançons noves que m'emocionen. Desperten coses dins meu. Aquells sentiments rars, difícils de classificar. Emocions palpables a sota la pell. Amb ganes de sortir i barrejar-se amb el que t'envolta o el que està a punt d'arribar.Aquest feeling es barreja amb la teva imatge. Intentant conjugar la teva icona amb el que em batega. Encara no sé que és el que hi ha. Més per part teva que no pas meva. Només sento la necessitat d'acaronar-te els pòmuls. Gaudir del teu somriure ample. De dir-te totes les coses que em diu la teva mirada. La teva gama de mirades que em fascina. Aquells ulls que em parlen, dibuixant conceptes visibles i invisibles. Tanmateix, palpo molt present el silenci que ens acompanya. De coses per dir o explicades tard. Potser massa tard. Els dies passen i les històries pendents s'acumulen. Els fets s'acumulen a les golfes i només ens queden paraules, verbalitzades o no, però només paraules...

Àudio: Facto Delafé y Las Flores Azules: Solo palabras.

4 comments:

Anonymous said...

Bufff...!
(sigh)
Una abraçada,
Sunny

Oscar V said...

Un buff...!Pot explicar-se de moltes maneres...No sabría com fer-ho en aquest cas. Però m'ha agradat, així que ho prendre com una floreta...
Un petó
Òscar

Anonymous said...

For the record: és una floreta, una mica alterada però floreta després de tot!

M'agrada molt la teva manera de capturar els petits instants del dia a dia. T'imagino sospesant les paraules amb cura, com si triessis nectarines a la fruiteria, i rellegint cada entrada abans de publicar-la. A vegades em fas somriure, a cops em perds pel camí, i de tan en tant toques fibres altament sensibles (d'aquí el "Buff!"). En qualsevol cas rarament deixes indiferent, i això és el que em fa tornar - a mi i als altres que et llegim.

Un petó de dimarts,

Sunny

Oscar V said...

Doncs ara deixa'm el buff! per a mi. T'asseguro que m'ha colpit el que m'has dit. He sentit això que en diuen afalagament. I crec que m'agrada. Em fa sentir molt content saber que hi ha gent que fruiex amb les meves paraules i que sent coses. Perquè al cap i a la fi tot es redueix això...
Per cert, dius que a vegades et faig perdre pel camí, però tu no et quedes curtes. No sé si et conec, si no o si ets un simple pseudònim. Malauradament sóc molt dolent per les endevinalles...així que espero el moment que desaparegui el vel, per saber més i deixar de caminar a les tentines...
Un petó agraït.
Òsccar