diga'm lletraferit...

(MariaTurner)

La nit em va caure a sobre de forma aclaparadora i desitjada. Vaig prendre el son com a antídot. Necessitava col·locar un "standby". Deixar de veure com et parlen les persones. Deixar d'escoltar la gent venint cap a mi. Somio amb noies d'ulls verds i accent del nord. Amb llibres de viatge amb anotacions i dibuixos als marges. Amb gent que es converteix en persona. Retrobar confiances desaccelerades i en conèixer el nom de noies "assoleiades". Però ja desperto amb prespectiva de divendres. Acompanyat d'una sensació de descans que no recordava. Unes poques hores de feina i assaltaré les hores de temps lliure. Últimament vesteixo amb sensacions més autèntiques. Més vistoses. Sento i presento complicitats, somriures i pàgines en blanc. Fruint d'un ego potser massa engreixat però sense ser exageradament visible. Segeuix buscant les coses en la seva justa mesura. Ni massa ni poca. Tot plegat tinc ganes de pensar dualment. Noies que pregunten sobre l'estilístic de les meves vambes. I sorgeixen respostes divertides però no tòpiques. Intel·ligents però no desmesurades. Sortiré de la feina reconeixent les dones que mirin als peus. Afinaré respostes a possibles preguntes. Compraré dinar vegetarià per menjar sota aquest sol incrèdul d'octubre. Llegint a Capote i pensant en noies que miren cap a terra...

Àudio: Camera Obscura: Books written from girls