Thursday, November 02, 2006

(El pc de la meva feina...tantes hores regalades...)


Aquest dia de festa intersetmanal ha estat com un bitllet de 5€ a terra. Te'l trobes de forma gairebé inesperada. I l'agraeixes. Potser no el necessitaves, però aquestes coses mai estan de més. El gaudeixo amb calma, degustant-lo. Ja la nit serena ha esborrat la mala llet de la jornada anterior. Cert portuguès ex-traductor i el "dirty play" de certs londinencs malcarats em van fer emprenyar com feia temps que no em veia. Els instints més elementals van tornar a sorgir, des d'alguna part obscura. Sovint em pregunto sobre la irracionalitat que em provoca la pilota. Però crec que no la puc controlar. I ser que no vull fer-ho. És part del joc. Part de l'opi del poble. El matí festiu ja desperta amb millor prespectiva. Em permet esmorzar i mirar el correu en pijama. Un luxe. Baixo al carrer content i em trobo amb un sol de pit en fora i una calor desmesurada. M'arriba a fer nosa l'americana. Prenc cafè mentre xerro amb cambrers gallecs de racionalitat boirosa i afabilitat extrema. Vaig cap a votar decidit. Ja no em plantejo el què votar. Per mi és un exercici d'autocofirmació. Camino decidit cap al col·legi electoral amb pas alegre. Algunes iaies miren incrèdules el monyo de les meves rastes. Avui una mica més exagerat que de costum. M'encanta anar a votar. Agafar la meva papereta sense amagar-me. Ádhuc mostrant-me. Saludo les persones de la taula i veig el meu vot caure sobre d'alguns companys seus. He fet de ciutadà, i m'agrada. És facil, ràpid i barat. Mentrestant segueixo desflorant el dia. Reunió familiar per anar al cementiri. No suposa un esforç anar a "veure" la Persona (majúscula) que va marxar. No és tampoc agradable. Però no hi vas perquè s'hagi de fer. Simplement sents la necessitat de fer-ho. Em faig preguntes sobre aquestes necessitats. Però segurament, la meva racionalitat també ha agafat festa. Ja està bé que descansi. Aquests pensaments m'abstreuen fins arribar a un àpat d'aquells que fan època. Marisc variat i animalons marítims que no desperten cap compassió en mi. Menjo per tot el dia i bec "albariño" per una setmana. Són grans aquests dinars. Amb família. Nova i de sempre. Però al cap i a la fi família. I ja deso aquest dia, mirant els resultats electorals, amb un somriure més o menys visible.Podria haver estat pitjor. El primer que faci quan arribi a la feina serà buscar cercles vermellets al meu calendari...

Àudio: Muse: Citzien erased

10 comments:

Nu said...

i tant q podria haver estat pitjor...
ah, el cafe oscar, per quan els nostres horaris convergexixin... jo treballo de 4 a 10... tu mateix,.... jajajajaj. Petons!!

OvV said...

Tot podria ser pitjor estimada...No em veus però feia cara de Truman Capote mentre ho escrivia...agafant el cigarro d'aquella manera tant amanarada.
Per cert, parlan d'horaris i cafès fumejants...fa poc han inventat una cosa que es diu cap de setmana...resulta que l'establishment laboral et dona 2 dies sencers per fer el que et surti del colló! Dels collons, vull dir!
Petó!

Nu said...

pedreta gratuita: si no refusessiu les nostres invitacions ceretanes, aquest establishment de que parles seria tot això d'aprofitable....
Ja que no ho vols, podries venir-me a buscar un dia a la feina... i et convido a un cafè nocturn. D'aquells de fred i sofà!!

OvV said...

La proposta ceretana ha estat refusada, pel que fa a mi, per motius acadèmics...tinc 2 dies ocupats amb el maravellos report que estic preparant amb el company Pau...Quan l'any qye ve siguem a Sitges amb en Quentin presentant-lo ja em vindreu a veure ja...
Per cert, l'única opció per fer un cafè amb tu (que és l'únic que vols fer en un sofà...) és haver de venir-te a buscar a les 10 de la nit??? Quelcom més racional no podríem establir? Jo dino de 2/4 de 2 a 2/4 de 3...;-)

Pit said...

Òscar!!!! Perdona que t'ho digui -perquè jo també faig faltes...- però el post-it aquest amb "per factOrar" m'ha fet una mica de mal als ulls... O era una mena d'homenatge entre l'línies de Facto, Delafé y las Flores Azules?

Nu said...

no trobaries romantic venirme a buscar a la feina? Mai mhan vingut a buscar, jo ploraria...
La setmana que ve et diré qqch ok?
Que vagi bé el finde amb el company Pau, disfruteu treballant!! Ah, si mai necessiteu penya pel que sigui, compta amb mi, q a mi m'encantes les mogudes aquestes i soc gratuïta jajajja.
Petons i calfreds! brrrr!!

OvV said...

àNGELS: ENCARA QUE NO HO SEMBLI ÉS UNA "U" EL QUE APAREIX AL POST-IT...PERÒ MOLT BONA LA TEVA CAPACITAT DE PERCEPCIÓ...JA SE'T VEU UNA DONA INTEL·LIGENT...;-)
nU: A MI TAMBÉ M'ENCANTARIA QUE UNA DONA (I MÉS COM TU) VINGUÉS A DINAR AMB MI A LA FEINA...TOTS TENIM SOMNIS.
PER CERT A MI NO EM DIGUIS QUE SI NECESSITEM ALGU "PEL QUE SIGUI" T'AVISEM A TU I A MÉS EM DIGUIS QUE ETS GRATUÏTA...JA SAPS QUE A MI AQUESTES COSES NO SE'M PODEN DIR...AI PETITA...

Anonymous said...

Mmmmmm ets pitjor que l'acebes...
pensa q jo soc mes subtil... tant que ningu s'adona de les meves subtileses jajajja

ai petit....

Daniel said...

Aquí falta sexe i sobren carantonyes!

OvV said...

Daniel, com sempre (o gairebé) et sobra raó...
M'encanten les subtileses, però les que es poden percebre, dona...