diga'm lletraferit...

(El pc de la meva feina...tantes hores regalades...)

Aquest dia de festa intersetmanal ha estat com un bitllet de 5€ a terra. Te'l trobes de forma gairebé inesperada. I l'agraeixes. Potser no el necessitaves, però aquestes coses mai estan de més. El gaudeixo amb calma, degustant-lo. Ja la nit serena ha esborrat la mala llet de la jornada anterior. Cert portuguès ex-traductor i el "dirty play" de certs londinencs malcarats em van fer emprenyar com feia temps que no em veia. Els instints més elementals van tornar a sorgir, des d'alguna part obscura. Sovint em pregunto sobre la irracionalitat que em provoca la pilota. Però crec que no la puc controlar. I ser que no vull fer-ho. És part del joc. Part de l'opi del poble. El matí festiu ja desperta amb millor prespectiva. Em permet esmorzar i mirar el correu en pijama. Un luxe. Baixo al carrer content i em trobo amb un sol de pit en fora i una calor desmesurada. M'arriba a fer nosa l'americana. Prenc cafè mentre xerro amb cambrers gallecs de racionalitat boirosa i afabilitat extrema. Vaig cap a votar decidit. Ja no em plantejo el què votar. Per mi és un exercici d'autocofirmació. Camino decidit cap al col·legi electoral amb pas alegre. Algunes iaies miren incrèdules el monyo de les meves rastes. Avui una mica més exagerat que de costum. M'encanta anar a votar. Agafar la meva papereta sense amagar-me. Ádhuc mostrant-me. Saludo les persones de la taula i veig el meu vot caure sobre d'alguns companys seus. He fet de ciutadà, i m'agrada. És facil, ràpid i barat. Mentrestant segueixo desflorant el dia. Reunió familiar per anar al cementiri. No suposa un esforç anar a "veure" la Persona (majúscula) que va marxar. No és tampoc agradable. Però no hi vas perquè s'hagi de fer. Simplement sents la necessitat de fer-ho. Em faig preguntes sobre aquestes necessitats. Però segurament, la meva racionalitat també ha agafat festa. Ja està bé que descansi. Aquests pensaments m'abstreuen fins arribar a un àpat d'aquells que fan època. Marisc variat i animalons marítims que no desperten cap compassió en mi. Menjo per tot el dia i bec "albariño" per una setmana. Són grans aquests dinars. Amb família. Nova i de sempre. Però al cap i a la fi família. I ja deso aquest dia, mirant els resultats electorals, amb un somriure més o menys visible.Podria haver estat pitjor. El primer que faci quan arribi a la feina serà buscar cercles vermellets al meu calendari...

Àudio: Muse: Citzien erased