diga'm lletraferit...

Retorna el diumenge. La tardor ja s'endinsa més clarament en el calendari. Ja necessites la jaqueta a la bossa per les sortides nocturnes. Ahir, dissabte de barceloneig i de recorregut dels seus barris cèntrics. D'aquesta BCN que m'encanta, que em fascina. De cambreres argentines amb ulls blaus que et serveixen "cortado con gelo" en placetes del Born. De buscapés de canyella al Xocoa. De passejos bípedes pel costat de Fitó. De visita a associacions de jovent que treballa i construeix. De totes aquelles coses que donen aquest encant al centre de la city. Però sempre agrada retornar al teu barri. A l'extrarradi, gairebé. A conèixer tots els carrers i els llocs on deixar el cotxe. Saludar persones conegudes i cambreres exòtiques que et somriuen. Per sopar a cases d'amics amb aquell aire familiar que tant m'agrada. Menjar pseudo-sa. Amanida amb poma i vinagre de Modena. Sobretaula amb confiances i crema de iogurt de maduixa. Tanmateix, a les nits el barri s'acostuma a fer petit quan busques un horitzó més ampli. I tornes a les zones que es mouen. Fent viatges en moto en parella. Amb bromes de semàfor i cascos apretats. Reprens aquests ambients de bars amb nom cool. Sofàs antic que destrossen l'esquena, pin-ups a la paret i cambreres que et diuen que estan cansades. Acompanyats pels de sempre i les de gairebé sempre. Les nenes poperes d'anhel històric i confiança adquirida. Am copes escasses i entrades a discoteques amb balconades. Presentacions entre amics i amics de coneguts i finlandeses que han sopat speed. Rialles amb lo de sempre i balls poc conjugats. La nit ja cau i tornes cap a casa amb un amic amb fusta de periodista. Amb el qual, potser sense adonar-te, vas seguint camins acadèmics paral·lels, i amb desitjos vitals futurs pròxims. Esmorzar recolzat en murs de baix-standing i converses de futurabilitat. Ja tot acaba i el llit t'espera amb ganes. Ja saps el que hi ha. I el que no hi haurà...

Àudio: La habitación Roja: Scandinavia