Aquest matí m'he despertat de miracle. No sé per quin motiu anit vaig adormir-me sense haver posat el despertador. He intentat donar alguna explicació relacionada amb el subconscient a aquest fet. Finalment he desistit, pensant que tampoc calia. Forma part de la teràpia de no buscar masses explicacions. Cedir d'aquesta dèria meva de donar racionalitat a totes les coses. Aprendre que algunes no en tenen. Malgrat em costi d'entendre algunes situacions només passen. No passen per alguna cosa. El fred ja s'ha instal·lat aquí. Com sempre de forma sobtada. Estil mediterràni. Les dones pel carrer ja fan aquella cara hivernal que tant m'agrada. Les mans han passat ja a les butxaques o aferrant els colls dels jerseis. Torna a presentar-se un dia ple de coses a fer. Feina, classes, report i potser a la nit alguna festa. Necessitada i enyorada. Copes de whisky, cigarretes encadenades i cançons de New Order o Postal Service. Mostrar desajustats moviements de ball (més histriònics que acurats). Cercar dissimuladament alguna mirada golafre. D'alguna teenager eclèctica. Amb mirada palpable, somriure vistós i estètica més o menys treballada. Gaudir de companyies veteranes. Desplegant aquelles confiances adquirides treballades en moltes nits d'aquest tipus. Amb finals similars entre si però amanits amb estones divertides. Espero que mai ens abandoni la ironia. Demà escriure algun final per aquesta nit d'avui. Potser sigui similar al de sempre. Potser tingui detalls diferents però no els pretesos. Potser el cansament m'impedeix donar-li una forma festiva. Aquesta deu ser la grandes de les nits. I que les fa diferents dels dies. Fins l'endemà no pots esciure'n el final...
Àudio: Astrud: Bailando
No comments:
Post a Comment