diga'm lletraferit...

(Bigfish)

Un altre dia més de refredat. La savia saivesa popular diu que són tres o quatre dies així. Però ja avui sense la tranquilitat de casa i la manta al sofà. Avui ja a la feina. Tossint a la pantalla del pc. Les companyes de feina( un ramat de Chicas de Oro) em pregunten com em trobo i m'expliquen infinitat de remeis casolans per a la tos nocturna. Tinc el pit agafat. Penso en deixar de fumar, com sempre en aquests casos. Tampoc em prenc seriosament els meus pensaments. No ho acostumo a fer gaire. El matí ha tornat a ser molt menys gèlid. Adoro el sol hivernal. He anat cap a la feina escoltant els Gigolo Aunts i la canço de Moby amb Amaral. Vull reconèixer que em fascina la versió. La veu d'aquesta dona em diu moltes coses. I el geni del cantant calb moltes altres. Queden massa coses per fer i poques ganes de fer-les. El malestar m'acompanya de forma omnipresent. La feina és avui un oasi sense coses per fer. Escric, penso, navego, tosso i penso insistentment en marxar d'aquí. Ahir endreçava papers del meu escritori. M'agradar remenar paperassa acumulada. Sempre trobes alguna sorpresa. Quelcom oblidat o alguna cosa que ha prés una nova dimensió amb el pas del temps. Fotografies de bodes passades. Textos escrits per mi (a mà). Documents d'universitats enyorades...Coses que formen part del passat. I que m'agrada anar acumulant. Engreixar el teu "background". És extranya aquesta sensació d'acumular ja moltes coses a la retina. Com si t'anéssis fent conscient, mica en mica, de l'edat i de que aquesta és seqüencial. Un sentiment rar, molt meu. Avui estreno samarreta. Surto en una foto d'El Periódico.

Àudio: Gigolo Aunts: The girl from yesterday