Tuesday, November 28, 2006

(Ninyotoxico)

Anit, en el programa de ràdio on col·laboro vaig recomanar el disc "Bandwagonesque" dels Teenage Fan Club. Vaig demanar-li a en Pau que el radiés amb èmfasi. Dient-li que es tracta d'un d'aquells grups poc coneguts pel públic en general però que tenen un gran seguiment a arreu entre un determinat tipus de gent. Val molt la pena descobrir-los. No són el típic grup que la seva originalitat recau en anar d'alternatius. Simplement fan pop de qualitat. De cançons rodones, melodies aparentment senzilles i esferes sonores flotants. Així els describia ahir. Amb aquesta gramàtica pomposa tant meva, de dubtosa utilitat i d'enteniment extrany. És la meva manera de fer les coses. I aquest matí, mentre repassava aquestes paraules en esquemes mentals últimament molt tupits, pensava en cotxes sense destí gaire fixes. De fons "the concept" o "star sign". A la maleta jerseis, bufanda i algun llibre de Monzó o Capote. Cercant, resseguint l'esdevenir de les carreteres, paratges de llarg accés on respirar ua calma que m'ajudi a acompassar els pensaments i l'aire que m'oxigena el cervell. Matins que golpejen amb aquell gèlid fred de primeres hores del matí, on la humitat té aquell punt que l'agraeixes. Àpats amb amanida de rúcula i arròs amb rap. Compartint el cafè de sobretaula amb la savia conversa del silenci. Aquella que s'erigeix com a imprescindible quan es desitjada. Seguir modelant aquestes coses meves. Les que tenen la meva prespectiva. Normalment diferent dels que m'envolten. Com si jo les mires des d'una altra banda. A vegades aconsegeuix cohibir-me aquest element caledoscòpic que té la meva manera de mirar en compració amb la forma en que ho fan els altres. Espero poder fer algú dia aquest viatge en solitari. Poques vegades he tingut aquesta sensació de necessitar posar terra pel mig. Com diuen els actors que fumen constantment a les pel·lícules en blanc i negre. De moment seguiré viatjant entre les quatre parets del meu cervell. Segeuxi sent més barat. De moment tinc això. Demà ja veurem...

Àudio: Mishima: Sunny day

No comments: