(Cesc) Dilluns. Uff...Per sempre haurien d'anar lligats aquest substanitu i la onomatopeia que en aquest cas l'acompanya. Però ja projecto sobre el calendari dies de més tranquilitat. Jornades de festa, viatges i prespectives més obertes. Sento la necessitat de temps lliure per a pensar en les coses que amoblen el cap. Aquelles que donen voltes des de fa un temps ençà. Tot millor i la construcció d'històries creix. Per fi començo a veure pocs forats en el suro Comencen ja a regnar xinxetes de colors sostenint postals de moments. Amb unes gents concretes, una banda sonora determinada i un estat d'ànim més o menys pausible. Tot sembla estar bé. No em queixo. Però tinc ganes de digerir mentalment certes coses. Donar temps a les retines a configurar aquesta nova configuració que tenen davant. Meditar relacions personals passades, presents i futures. Somric amb noves persones. N'enyoro d'altres. Necessito pensar en com han d'anar les coses per recuperar persones allunyades. Però sense caure en la tendència d'autoflagel·lació de sempre. Faig moltes coses malament. Però també la resta. Estic cansat de moltes "certes coses" i de ser l'únic que sovint les diu en veu alta. Prendré aquests anhelats dies més relaxats per madurar totes aquestes coses que voltejen. De forma més suau alguns dies, de manera força més voluptuosa alguns altres. Procuraré alguna passejada pel centre comptal. Compres de temporada i algun petit luxe cotididià per refer el meu ego. Cafès sobre taules de marbre omplint cendrers de vidre. Lectures regalades en sofàs on enfonses el cap i els pensaments. Potser alguna pel·licula de Hitchcock que possin els pèls dels braços en alerta. Però tot això para dies de més calma. De moment toquen altres coses. Toquen altres pensaments.
Àudio: The Linn Youki Project: Auxili
No comments:
Post a Comment