Tuesday, December 19, 2006


Necessito vacances...
-per despertar-me de forma inconscient, natural. Poder gaudir d'estones relaxades sense mirar el rellotge entre l'abraçada poderosa dels llençols.
-compartir estones de família amb llicències pròpies i reduïdes per gaudir, de la millor manera que es pugui, dels dies que vindràn.
-passejar sota aquest fred intens sense un rumb massa clar, i topar-te amb l'escalfor d'un cafè poc poblat i cercar mirades golafres.
-llegir tranquilament, sense el sotracs del metro ni les mirades retorçades dels espontanis veïns. M'espera l'última novel·la de Murakami i una antologia de poesia catalana de luxe.
-escoltar plàcidament discos que encara no he pogut escoltar per tercera o quarta vegada, que es on comencen a aparèixer els matissos que tant m'agraden i em sorprenen. M'esperen TeenageFanclub, FelicidadBlanch, Los Sencillos, Gigolo Aunts, els Betales de sempre, Call & Response...
-pensar en les històries de sempre amb prespectives més àmplies. Recordar qui no seu al seu lloc per Nadal, trobar-te a faltar, pensar en xinxetes que esperen, en noves persones que em poblen la vida, relacions que no són com eren i enyores, amics que necessiten de suport i 'lifestyles' que vull per mi en un futur pròxim.
Espero poder tenir temps per totes aquestes coses, i altres...Esperades o no. Et trobo a faltar...de diverses maneres i en diferents intensitats...

Àudio: The Housemartins: Happy hour

3 comments:

Pit said...

Ja sé que potser sembla paradoxal, però quan realment vas de cul és quan més valores les petites coses com poder xerrar tranquil·lament amb algú, un dinar entre setmana amb un bon amic/bona amiga, o disfrutar de la soledat en un cafè mentre llegeixes tranquil·lament un diari...

Oscar V said...

Totalment d'acord...i no saps quant gaudeixo d'aquestes petites coses en aquests últims temps...
Aquestes coses, entre d'altres són les que fan que m'agradi la meva petita vida urbana...
QUan arribes, Àngels?
PEtons

Pit said...

MIra, doncs demà al vespre! Molts petons!!!