Friday, December 29, 2006


Sembla ser que aquest sol de desembre m'ha escalfat un poc el meu refredat, ahir, estat d'ànim. És un sol amb més cor que cap. És impetuós i brilla amb força, però amb el fred no sap donar-nos la calícula d'altres mesos. Ja queden poques hores d'aquest 2006 dolent amb força coses dolentes, moltes millorables i algunes importants bones notícies. Però seguim caminant. Mirant al voltant i cercant un 'lifestyle' fruible i propi. Lluny de grans rètols lluminosos que parlen de felicitat, realització i èxit. Conceptes dels que guardo un recel molt important i que considero part de la meva idiosincràsia particular. Tant meva. Lúltim dia de feina avui és especialment feixuc. Com a últim de cicle i avantsala de cita remarcable transcòrre més lent. Penso, doncs, en una feina de futur de la que algun dia pugui parlar amb un somriure emmarcant l'explicació de les meves experiències. I no una fisonomia facial de quan es parla de quelcom costós, requerit d'esforç, mostrant símptomes de desgana. Imagino una feina que conjugui escriure, audiovisual, música, creació, equip i un cert punt de 'bohemianisme'. Formar un concepte laboral que aglutini totes aquestes coses seria d'allò més gratificant. Penso en una nau industrial del Poble Nou. Reformada i convertida en la seu d'una productora audiovisual. On treballar en equip i escriure guions, articles i petites joies narratives fossin cotidianitats palpables. On la música amenitizi totes les dependències. Fer feines d'orfebre amb melodies adients per embolcallar cadascún dels treballs realitzats. Una cuina immensa amb cafè 'de cafetera' i galetes de vainilla farcida de 'labradores' que exposen els seus encants i el seu 'background' cultural. 'Boheanisme' imperant per donar un punt d'estridència i de llunyania de la corrent ovina. En definitiva abolir conceptes com mecanicitat, cadena, rutina, monotonia que s'ensorrin tant sols amb la paraula creació. Ja imagino el meu lloc de treball amb una taula negra, amb TFT de color blanc, un equip de música d'aquells on els compactes es veuen verticalement. Una estanteria presidida pel llom de LP's de St. Etienne, La Buena Vida, Belle&Sebastian, Teenage FanClub i Astonvilla. Eddings de color, una tassa dels Beatles de Matt Groening amb un cafè amb llet fumejant. Programes d'edició i fons de pantalla pop-art. Fulls en blanc en una cubeta per no oblidar que vaig aprendre a escriure sense teclat. Llibre amb tipografies diverses i tapes blanques poblant l'espai que em volteja. I la llum del dia entrant sense complexes per una gran finestra que desemboqui en imatges del meu estimat Manchester català. M'encanta fer plans de futur per posar a sobre d'incerteses. O simplement deixar volar l'imaginari captiu. Sempre ho he dit, és gratuït. Contrapruduent, ja no ho sé...

Àudio: The Rakes: Grand job

2 comments:

Nu said...

Si ho aconsegueixes res em pplauria més que ser la teva "assistant" laboral, i fer-te els cafès i posar-te de bon humor cada dia. jejeje. Feliç any nou petit energumen rastós. Un peto MOLT GRAN i un T'ESTIMO un any més!!

OvV said...

Si mai ho aconsegueixo, no dubtis que t'avisaré, però no com assistant. Seria una autèntica llàstima perdre el teu enginy i el teu encant camí de la màquina de cafès...
Un altre IMMENS PETÓ per tu i un T?ESTIMO bens sincer, una altra vegada...