Wednesday, January 17, 2007

*Captura.org*



Hi ha dies que no saps perquè però notes un estat sentimental poc estable. Els sentiments i les sensacions més amagades normalment, decideixen aparèixer a capes cutànies més superflues i ensumar el que hi ha fora. Potser és el temps, potser és el cicle llunàtic, potser són hormones. Potser són totes aquestes coses. Potser ets tu. Aquest dies on t'emociones amb una facilitat extrema. T'adones que segons quines pel·lícules no les pots veure. Segons quines notícies et colpeixen amb més contundència. Com hauria de ser la majoria de dies sin no portéssim cuirasses fruit de la insensabilització. Són també aquells dies on certs llavis tenen una silueta nova. Els somriures que dibuixen t'arriben una mica dins. Les figures còncaves que conformen sota el serrell recte desperten moltes més coses. Sobretot aquest ànsia de palpar-los. Amb els propis o àdhuc amb els dits. Matins on veus una dona gran corrent, per dir-ho d'alguna forma, intentant entrar al vagó que ja ha xiulat. I veus el patir momentani i no saps ben bé perquè però et sap terriblement greu. Correria a abraçar a aquella dona i felicitar-la per haver arribat a temps. I dir-li que l'esforç ha valgut la pena. Dies on les belleses passejants són encara més vehements. Et sents un pèl mitòman. Els moments adients per escoltar La Buena Vida sovintejen. Et venen de gust cançons 'donosti sound', copes de vi blanc, barnussos del mateix color que el teu per poder regalar, somriures per guardar durant una mica més de temps que habitualement...
Tinc ganes de trobar-te, encara més avui. Avui no és un bon dia per males notícies. Encara que m'agaféssin recent dutxat i ben vestit. Avui no. Necessito petites bones noves en forma de detalls. Redescobrir l'enorme sonoritat que produeix llegir paraules com 'bacione'. Petites coses per fer somriure un home una mica més sensible del que és habitual. Que ni li agrada ni li desagrada. Però no li fa vergonya dir-ho i està orgullós de sentir-ho. Encara que no li agradi ni li desagradi. Petites coses per fer pensar un home una mica més sensible del que és habitual.






Àudio: The Housemartins: The light is always green

2 comments:

Pit said...

Jo avui també estic una mica igual que tu. Deu ser cosa dels virgo... Ah!! Un BACIONE!!!

Lines

OvV said...

No hi crec massa en aquestes coses...però tampoc seré jo qui llenci la primera pedra...
Petons sentimentalistes d'un comapny d'emocions temporals!
Òscar