Wednesday, January 10, 2007


L'AM fa pampallugues al despertador
ja no arribes a la feina,
ja és tard, ja no hi ha pressa
penses ràpid que aquí s'hi esta millor.
Et gires donant l'esquena a tot
i retornes al somni i al sopor.
Imagines dones en color
que no només t'abracen i prou.
Dutxa tèbia i, harmoniosament
sona Miles Davis de fons.
Et poses uns vells pantalons.
Deixes escapar el pensament.
Abraces el sol per les finestres
mentre sents vessar el cafè.
Però avui no passa res,
la pressa no et fa bé.
Somrius a la veïna dissenyadora,
amb el diari sota el braç
Esquives a tots els jubilats
passejant calma reparadora.
Penses en el bulli de l'oficina
mentre cuines un 'cous-cous'.
No hi ha faxos, ni rebuts
que t'acompanyin per dinar.
Et sorprén la migdiada
que no refuses ni apartes.
De fons el telenotícies,
endins la teva estimada.
Desitjaries un dia com avui
per prendre el polç al temps
i assentar els pensaments
com voldries haver fet ahir.

Àudio: Los Sencillos: Sol, miedo y pop

2 comments:

Nu said...

oh poeta de la mousse!!!!
jo vull que em cuinis un cous cous
mentres em poso el barnús!

(jjaja la primera rima era involuntaria)

un petó pallús!!

OvV said...

Per tant lo del barnús no era involuntari...a més qui t'ha dit a tu que siguis digne d'un dels meus preuats barnusus????
De totes maneres m'estava imaginant l'escena i t'he de dir que...que...en fi...que el cous-cous ens el menjariem fred...
Un petó rodo...