Sunday, February 25, 2007

*confraternitzant amb un gos berguedà


L'última 'a' de 'cap de setmana' s'esgota i el cansament em venç. Sense tenir una justificació gaire pausible. Però sento el cap ple de coses, les cames cansades i ganes de llit, pijama i hores passatjeres. Dissabte al matí patint els excessos nocturns. Però el concert i el posterior reguitzell de clàssics rock al Màgic es fonien encara a la retina. Viatge amb cotxe cap a l'interior. Calçotada amb incrèdula màniga curta. Tarda espessa i de poca creació en termes generals. Diumenge esmorzant amb estovalles i xocolata desfeta després d'un son d'aquells que només coneixes a la muntanya. Quatre crits i aplaudiments a la meva paella preferida veient 'amateurs' dels rallies. Em sento una ment massa racional entre gent que no pot contenir els instints més primaris. Però no em desagrada. Ni lo meu ni lo seu. Després d'un dinar d'aquells tan de diuemenge en família arriba la tornada a la 'city'. Benvinguda per poder tornar al teu hàbitat natural, però temuda per, la temeriaritat del meu pare al volant, i perquè representa el fi del llibertinatge horari i la tornada a la dictadura del calendari. Tanmateix, tornes a casa, a l'olor neutre de BCN. Prenc una dutxa, poso una rentadora i alguna bonica cançó em fan sentir més o menys bé. Vespre memorable del nostremésqueunclub. Que torna a la xistera i als cops de bareta. visca Andrés Iniseta. Ho torno a dir. I un passeig nocturn sota aquest fred que no ho és posa fi a aquest dia. Who day pass, year push...




Àudio: Morrissey: Every day is like sunday

3 comments:

Pit said...

Aquesta postura amb el bocata en plan fal·lus..., és pura coincidència? O tota intencionalitat?

OvV said...

Pura intencionalitat Àngels...sembla que no em coneguis!

Pit said...

Marraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanu! :-)