Friday, February 23, 2007

*Chris Cunningham
(from H's art&music class)

La dona que em va preguntar si havia anat de rebaixes al Decathlon al veure la meva jaqueta nova (?), avui ha tornat a omplir el meu cervell de fum. Tots dos hem sortit a un encàrrec al carrer del Carme. Quan tornàvem ella se m'ha escapat per anar a veure un aparador d'una botiga de roba (segons ella "botiga de modas"). Al tornar, amb un aire entre condescendent i apesat, m'ha explicat que abans "aquesta botiga la portava una dona normal". Fruit d'una altra cara genuina per part meva en forma de resposta, ha aclarit: "es que ara la porta una dona mora (mujer frambuesa?). Perquè aquest barri ara tot ho tenen els moros. Com que tenen més facilitats que els d'aquí per obrir un comerç..." Prometo que he elaborat dos intents de resposta, però també prometo que he desistit i he valorat inútil un tercer. Haurieu de fer un dia de 'tour' turístic' per E62. Cada dia se'm fa més ampli el meu ventall de possibles decadència de l'existència humana. Cosetes com aquesta fan que miri amb més insistència el mòbil. Per si no l'he sentit. Esperant bones notícies de nous futurs. Procuraré prendre el temps amb calma. Aquesta tarda fent cafès universitaris, potser amb 'muffin' inclòs. Aquesta nit anant a concerts d'amics que intenten fer-se un forat a l'escena músical. Al costat de bandes amb fills de directors consagrats que destil·len rock amanit amb àcids. Aquest cap de setmana marxant a partges tranquils. Terres d'interior on fa poc he descobert que no només hi viuen pagesos. Me'n adono que sovint alguns barcelonins hem de ser més conscients que fora dels nostres melics també hi ha cosmopolitisme, transgressió i cultura a granel. Prendré aire pur. Lectura recolzada en aquell meu balancí que mira a les muntanyes. Calçotades de dissabte. Matins de diumenge fent de 'hooligan' del motor. Aplaudint i vitorejant els que tenen més volant que enteniment. Tornant a gaudir d'un rally com els d'abans. Desconecto dos dies. Prometo tornar...

Àudio: The Arcade Fire: Rebellion (lies)

2 comments:

Pit said...

Sí, la veritat és que per als Barcelonins, les distàncies cap a viles perifèriques sembla que siguin més llargues que no pas a l'inrevés... Nosaltres, "els de fora" estem més habituats a voltar que no pas vosaltres. Recordo un amic de mon germà que es posava les mans al cap perquè li havia tocat fer la carrera a la UAB... Jo, en aquest sentit, he tingut sort perquè la tinc al costat, però ara trigo 50 mins per anar a la uni i abans trigava 1h i 15 min per currar..., i em semblava de lo més normal.
Per cert, veig que escoltes Arcade Fire. Espero que t'agradin! Avui he anat a la biblio i m'he endut els Pinker Tones, Wilco, Élena i Jack Johnson..., ja que en parlaves. No està malament. M'agrada la lletra de Sitting, Waiting, Wishing. Fàcil d'identificar-s'hi.
Baci,
Àngels

OvV said...

Pinker Tones són una passada, tindràn molt èxit...espero que escoltessis el disc recomanat d'aquest dilluns passat que parlava d'ells. Wilco també estan molt bé...diuen que són els nous R.E.M, encara que per mi són millors. Élena no els he escoltat gaire però la cantant és la de Facto així que amb això esta tot dit...I jack Johnson és un grand descobriment per mi...la meva preferida és Flake.
I Arcade Fire són enormes, en David Bowie es va comprar el LP (Funeral) i va tornar a la botiga per comprar-ne 10 més per als seus amics...imagina't!
Bacione
Òscar