Saturday, February 03, 2007



Em fan mal els peus. Estreno les noves Adidas classic que vaig comprar ahir. Model Tokyo. Molt sobries. Molt del meu estil. Les vaig comprar ahir la tarda després de cercar totes les botigues.
Després vaig aturarme en una acfeteria de la carrer MAgdalena. Sonava Nat King Cole. El propietari, davant del seu flamant portàtil, discutia amb el seu amic de mocador al coll i puret, sobre la situació de la cultura al nostre país. Semblava 'Negro sobre blanco'. Un tercer client s'afegeix a la discussió sobre l'alta cultura i l'enuig d'aquests tres intel·lectuals per sentir-se apartats del món real pel sol fet de ser persones cultes. La conversa deriva cap a 'El Quijote' i el batejen com a 'tratado sociológico'. La situació no podia ser més surrealista. Marxo cap al cine. Sol. Mai ho havia fet i em va encantar. La pel·lícula amb director mexicà no esta malament. Però em deixa aquell regust típic de quan les expectatives són massa altes. Gaudeixo de la soledat presa, que no solitut. Només he d'escoltar els comentaris de les dues 'middle-age' del meu darrera sobre les meves rastes. I els de les dues iaies del meu davant narrant la pel·lícula. Torno a casa tranquilament. Pensant en què fer per sopar i tararejant cançons de Los Brincos. Pioners. Espero que aquest cap de setmana em porti moltes coses. Tinc ganes d'assaborir-lo. Em fan mal els peus...

Àudio: The Unfinished Simpathy: Rainfrogs

2 comments:

Pit said...

Jo també em queixaria del teu monyo de rastes si et tingués assegut al davant al cinema! Espero veure't al Razz divendres que ve.

OvV said...

Que sàpigues que em vaig desfer el monyo per no molestar...ja!
Petons!