Monday, February 26, 2007

*intervenció artística de l'immens Pau
flyer del programa sol sostingut(!)


Faig el repàs més o menys mental, i més o menys acurat del que ha donat el dia i sóc conscient del loops d'avui. Encetat amb molt mala cara i millora't de forma sensible amb l'abraçada nocturna. L'inici setmanal ja feixuc de per si venia avui acompanyat dels dies que voltem. L'ansietat present últimament arriba al seu dia d'eclosio. Malgrat no pensi en excés en tot el que envolta aquestes dates, el meu cos, com si d'un rellotge es tractés em recorda que falta una peça. I les conseqüències físiques i mentals s'hi adeqüen. Baixes dosis d'ego m'acompanyen últimament, amanint tot aquest amalgament de sentiments complexos. Que segurament jo mateix no acabo de saber gestionar. Però els dies i les persones aconsegueixen, a vegades dibuixar un 'smile' semblant al de l'acid-house que obre escletxes. Un mail que encén el somriure més sincer i ample. La capacitat de veure que saps fer coses ben fetes i que els demés t'ho diguin. Sempre he necessitat del reconeixement extern tot i les dimensions del meu ego. Persones que malgrat la distància pensen en tu, et valoren i t'ho fan saber. Noies boniques a qui dedicar somriures malgrat vagin molt cars. El primer tallat amb gel de la temporada sense aixoplucs arquitectònics. Classes magistrals de cinema que t'arquejen els celles. Persones que et troben a faltar en finals de festa en els que no hi erets. I cervesa ràpida de vespre amb el meu amic veí i 'bon vivant' de professió. Que malgrat li estrenis la moto amb una ratllada considerable facin veure que no ha passat res, amb la millor de les intencions (Tito em sap tant de greu!). I detalls imprevistos, que encara que banals, suposen molt veient el remitent. Amb tot seguirem caminant. Esperant que passi el dia de demà, on la intensitat dels records provoca nusos físics i metafòrics a l'estòmag. Però com em va dir una noia molt especial a la que li agradàven els gira-sols, després d'un 27 sempre ve un 28...


Àudio: Costeau: You're my lunar queen

7 comments:

Pit said...

Molt guai el muntatge, però has quedat una mica macrocefàlic!! Haha!

Nu said...

Jjajaja q bo Àngels, m'has tret la idea de la boca... tot i que lo de "macro" em sembla un tant sobrepassant... molt bé el traje, molt be...
MUAMUAMUAAAAAA!!!!!!

Oscar V said...

Hi ha pogues coses més sagnants que dues dones 'aliant-se' en contra teva...oh Déu meu...

Pit said...

Que no "liant-se". De moment, la Nu i jo no tenim una relació homoeròtica, no.

Oscar V said...

a DÉU GRÀCIES...

Anonymous said...

Echando mano del audiovisual publicitario te diré que te roben una carcajada en un mal momento,apreciar una mirada cómplice o un síntoma evidente de respeto, no tiene precio. Una rallada en la moto...master card nene!!!!

Un nuevo y largo abrazo

Tito

Oscar V said...

Eres grande (y rico...)!!!
Una abraçda immensa per tu també!