Tuesday, February 20, 2007


Un dimecres qualsevol de març. D'aquells que el sol comença a lluir amb força. Les fulles prenen tons més primaverals i els sentiments topen amb superfícies cutànies.
En Lev seu a una cafeteria del barri est. Com sempre que entra per primera vegada en un lloc nou, demana cafè sol i una ampolla petita d'aigua. Les preocupacions mundanes el ronden. Surt un petit fil de fum blanquinós del cendrer, on l'última llosca esclafada espera la consumició final. Seu embadalit, amb la mirada perduda però intensa, en direcció al televisor que regna la sala.
Just en aquell moment passen un anunci de Peerman's, la coneguda marca de carns rostides preparades. Un primer pla d'un dels seus 'rosebeef', encara fumejant, i acompanyat de verduretes al vapor i la salsa especial nª14 elavborada amb gerds i panses.
L'home gras que seu a la barra es mira la cara d'en Lev. Riu de forma més o menys palpable i pensa en la gana que dibuixa el rostre d'aquest desconegut. Per la manera com mira el televisor, pensa, deu fer una bona estona que no menja i s'esta desfent veient el maleït anunci de Peerman's. No li costa gaire admetre un sentiment de satisfacció en copsar el patiment d'altri vers el menjar. El riure li provoca una sanglotada. S'asserena, es mira la panxa inhumana que l'abraça i calla.
En Lev segueix mirant en direcció a la pantalla. Just en aquell moment inicien les notícies del migdia amb les imatges de la filla petita del primer ministre. La seva mort ha causat impacte social i la gent té set d'imatges. La pantalla ofereix el petit féretre on apareix la noieta vestida de blanc, amb el rostre pàlid i sense expressió. Les imatges són colpidores. En Lev continua amb els ulls clavats en direcció al televisor. La cambrera se'l mira amb cert desfici. Està acabant de fregar les últimes tasses de cafè i no pot evitar en aturar-se en l'expressió d'en Lev. Pensa en com li ha afectat la notícia. En la tendresa que desprén la seva expressió. A la cambrera que està acabant de fregar les tasses de cafè sempre li agradat sobremanera els homes exageradament sensibles. Llavors recorda que ja fa una semtmana que ha tallat amb el seu xicot. Que el troba a faltar massa i que no ha de trigar a reemplaçar-lo.
En Lev, mentrestant, segueix mirant en direcció a la pantalla. Però les notícies ja han arribat a la secció de societat i parlen de l'última pel·lícula on apareix Bo Derek. Mostren unes imatges on l'actriu surt de l'aigua amb un bikini blanc i minúscul a parts iguals. Amb tot el seu cos remullat i esquitxat pel sol d'alguna platja tropical. La jove que seu al costat de la taula d'en Lev es mira la seva cara amb cert desfici. L'observa i pensa en l'excitació que li deu produir veure aquell cos espectacular. Una dona d'excel·lent li deu estar fent coure les intimitats més baixes. Se li nota a la cara, pensa. Enmig d'aquest pensaments, la noia que seu al costat de la taula d'en Lev, cau en el fet que ja té 21 anys i encara és verge. No pot contenir les seves ganes de carn, gairebé. Creu que ha de fer alguna cosa, que ja és hora de regalar el seu alè a alguna orella desconeguda.
Amb tot això, ja fa una estona que han apagat el televisor. Però en Lev segueix mirant en direcció a la pantalla. Encara no ha aconseguit recordar si ha apagat el gas aquest matí abans de sortir de casa.

Àudio: Antony & The Johsons: Rapture

4 comments:

Nu said...

Que guai! M'ha agradat!!!
Saps q la Bo Derek ha nascut el mateix dia q jo? Anys llegint Fotogramas i l'unica cosa que retinc és aquesta. Curios...

Oscar V said...

Moltes gràcies...
Vine a alguna classe d'audiovisuals i aprendras coses com aquesta...jejeje
Petons veïnals!

Anonymous said...

Gran texto! Mi más sincera reverencia.

Tito

Oscar V said...

no te pases...aunque seas vasco!;-)
gracias tito!
un beso