Tuesday, March 13, 2007

*avui fa anys el de la dreta. si el veuen felicitint-lo...


Apagar el despertador i no adonar-te'n, llevan-te dues hores tard, possiblement és símptoma d'esgotament. I només estem a dimarts. Però aquesta estona dormida en forma de bonus, m'ha donat una mena d'alegria i benestar perenne tot el matí. La bona predisposició sensorial facilita que tothom faic broma a la teva arribada. Que la meva cap em feliciti per arribar tard de forma generosa. Que les companyes 'middle-age' em posin quatre diaris difrents sobre la taula i un cafè perquè arribo a la mateixa hora que els caps...Coses vàries que provoquen somriures que afloren. Mirades clares que no pots desxifrar en plans contrapicats. Estilístiques morenes que se t'apopren iet descubreixen el seu nom i els seu estimulant accent illenc, emmarcat en un somriure XL que enlluerna. Diverses cançons de The Flaming Lips fan passar el matí més netament. Escoltant la seva lírica insultant de melodies orquestrals que et fan sentir els peus una mica més amunt de terra i la ment molt més lluny d'on es troba físicament. Passeig pel centre. Compra mensual de música amb noves petites joies com Marvin Gaye, The Cardigans o The Delgados. converses telefòniques davant d'aparadors lluents. Tornada a aquest barri meu treballador per a felicitar a un dels incondicionals. M'adono que ens fem grans, no només per les entrades,les canes o el fet que ell sumi anys. Els trajos són sempre delatadors de. Ara ja només The Style council a l'àudio, una mica de música per camaleons amb l'escriptor que voldria ser i alguns pensaments repartits per dones que últimament visiten més les proximitats del meu coixí...


Àudio: The Flaming Lips: Free radicals

3 comments:

Pit said...

en el disc dels The Delgados hi ha "Coming in from the cold"? Mai em van acabar de fer el pes, però admeto que aquesta cançó és xula. Crec que en tenien alguna més de guai. Els vaig veure en directe i tot deu fer 4 anys i pico!!

Oscar V said...

Algun dia parlaré d'algun grup que no coneguis? No deixes de sorpredre'm, Gelines!
Jo fa 4 anys no sabia ni qui eren ni els coneixia. La cançó que m'ha robat el cor és 'Everybody come down'...i la veu extremadament càndida de la seva cantant...
'Coming in from the cold' crec que no apareix en aquest disc, però deu ser la seva cançó més famosa.
Petons bocabadats!

Pit said...

Creu-me, tu en coneixes molts més!!!