Monday, March 12, 2007




http:www.bcnskyline.com

Aixecar-se a quarts de set del matí per veure com surt el sol darrera l'skyline barceloní, i fer-ne una foto és de 'supporta' romàntic. Penjar-les a internet i compartir-les també ho és. En dies com avui, dilluns en totes les seves conseqüències, on la sensibilitat se t'escapa la pell aquestes coses arriben a emocionar-te lleugerament. Fugint de sentimentalismes de 'baix-standing', però. Sempre m'agrada esperar al final del TN vespre, on la digne de barnús Raquel Sans fa un últim apunt que surt de la noticiabilitat de primera línia. Avui ha parlat d'aquesta gent que radiografien l'albor barceloní des del seu inici. Cerco el primer sol d'algun dia senyalat. De la memorabilia pròpia. I m'emociono amb els 'supporta' romàntics. Pels que fan fotografies per regalar. Pels que fan un favor sense esperar contrapartida. Pels qui la bondat no és un objectiu per conseguir quelcom, sinó que la bondat és un objectiu en si mateix. Pels que saluden als conductors de l'autobus. Per les noies de mirada clara que et regalen somriures. Pels qui diuen t'estimo amb una sinceritat estomacal i sense necessitat de pompositats. Pels amics que et saluden amb dos petons. O pels que fan abraçades sense donar cops a l'esquena. Pels qui donen les gràcies sempre. Pels qui et donen records pels de casa. Pels qui et truquen sense haver de dir-te res en concret, només sentir la teva veu. Per tots aquells que encara són romàntics i en són 'supporta' sense complexes. La meva més sincera admiració és latent i es fa patent. Jo segiré, mentrestant, intentar aprendre'n una mica més...

Àudio: Wilco: How to fight loneliness

5 comments:

Pit said...

Ja ho deus saber, això, però, per si de cas...
Sabies que si, en un dia assolellat -preferentment- vas cap al CCCB i t'asseus en un dels banc que hi ha al pati, i alces el cap i mires els vidres oblics de dalt de tot de la paret que et trobes al davant pots veure l'skyline de Barcelona?
Les fotos les has fet tu? Són molt maques. T'envio una abraçada virtual -i m'adono que no te n'he fet cap de real. Temps al temps.

OvV said...

Doncs això ho vaig saber fa poc més d'un mes...i m'ho va explicar una noia segoviana! Així d'extranyes són les coses...
De fet resulta increïble veure el mar, mentre hi estas d'esquenes i a uns quants quilòmetres!
Les fotos no són meves, ja m'agradaria! Són de la web aquesta.
Abraçades virtuals i futuriblement reals!
PEtons!

Pit said...

Ai, sí, lo de la web ho veig ara, quin fallo! Sí, noi, quina paradoxa que t'ho hagi d'ensenyar una noia segoviana això de l'skyline reflectit al CCCB!!!
Un petonàs al nas,

Àngels

Nu said...

Visca el post!! M'ha encantat. Ultimament estàs traient una sensibilitat digna de... no sé, més sensibilitat. Petons très forts!!

OvV said...

Moltes gràcies Nu...el teu barnús cada dia es va fent més gran...
Petons 'supporta'