*greatest love singer in all the fucking world! Després de molts dies torno a escriure a la feina. No es devia a una qüestió de volum d'estrés ni d'impediments. Simplement no es reunien certes circumstàncies ambientals. Últimament deixo pas a una improvització més aguda que de costum. Encara que tinc la sensació que sempre escric el mateix. Reiterar-se a vegades provoca incomprensió. És epoca de degoteig escàs de bones idees que m'emocionin. Però llegir paraules escrites per persones que admires fa que et vinguin ganes. Sempre ha sigut una bona font d'inspiració, d'estil i de coses de que parlar. Mai acabo de saber on comencen unes coses i acaben unes altres. Ahir parlava de que a vegades tinc la sensació d'haver-me fet vell abans d'hora. Vellesa relativa, s'enten. Doncs jo de gran vull ser com Morrissey. Saber envellir tant i tant bé. Que la classe em desbordi les mànigues de la camisa. Ser un romàntic, encara. Cantar a la bellesa en general. És una de les coses més sinceres i lloables que es poden arribar a fer, dignificar la bellesa. Sóc dels que penso que dins la subjectiva bellesa, certes coses gaudeixen de poc marge de discussió. La bellesa d'algunes poques dones, que desprenen aquell 'nosequè'. La bellesa d'una cançó que aborda uns sentiments i en desborda uns altres. La bellesa de jugades impossibles que deixen enrera un reguitzell de bioques entreobertes. La bellesa de films que plantejen certes coses sabudes per tots i poc correctament aprofunfdides per la majoria. La bellesa d'aquells dies d'estiu on colors verds, grocs i taronjes es fonen en paisatges que voldries per sempre. Jo vull bellesa per a les meves coses i les meves persones. I seguir valorant la bellesa com allò que no pertany a un sol sentit, sinó que pertany als cinc titulars i aquell sisè que desconec quantes lletres té.
Àudio: Death Cub for Cutie: Champagne from A paper cup
No comments:
Post a Comment