Wednesday, March 28, 2007


potser t'hagués dit d'anar a fer un cafè avui. o que m'acompanyessis al cine. potser és massa dora, o no. un amic em diu que sempre em quedo en els detalls. ésser detallista no significa això precisament. em sento amb ganes de cercar noves rutines duals. sinergies. tot plegat és una sensació summament extranya. pot alguna cosa fer-te moltes ganes i molta mandra al mateix temps? suposo que són coses d'aquesta raresa meva. que com moltes coses gaudeix de bonances i de mailícies. ara mateix sona ciudadano. marburg. sembla impossible poder condensar tanta bellesa en 4' i 3''. aquesta tarda he estat al 'lletraferit'. fent gala d'aquest mou que fa un temps em vaig apropiar per mi i que ha donat lloc a lletres i lletres. lectura solitària de 'Kafka a la platja'. Té amb llet amb un sobret i mig de sucre. m'envolten post-adolescents amb converses metafísiques. modernets avorrits de braços tatuats i guies de viatge sobre la taula. i un 'bohemi' en tota regla, amb barret de bombí que escriu en fulls de 3/4. la meva amica castellana d'ulls blaus l'altre dia em va dir que era 'bohemi'. em va sorprendre i no sé si em va. tampoc sé si ho deia de debó. passo la resta de la tarda apàtica de dimecres a casa. miro reportatges sobre l'escena musical 'madi in BCN' i mirant videoclips per intentar agafar idees. la Flora Saura apareix a un vídeo d'Elena, i em captiva. ja queda menys pel descans vacacional. potser sí li hauria de dir d'anar a fer un cafè...


Àudio: Ciudadano: La ciudad ausente

5 comments:

Anonymous said...

fes-ho i així deixaràs enrere els condicionals! qui no arrisca no pisca que diuen...total, què hi perds?

OvV said...

aquest és el problema...que no sé que hi perdo...

annadesign said...

El món és dels atrevits em van dir una vegada... i sempre que dubto o tinc por, aquesta frase sempre em ve al cap... (no es pot tenir consciència).

Oscar: ATREVEIX-TE!!!!
Sentirás un alleujament increïble, potser diu que si, potser diu que no, però no ho sabras si no li preguntes!

(no he pogut evitar-ho.. jiji!!) Bacione bellisimo!
Ci sentiamo presto!

Nu said...

Creia que el lletraferit l'havien xapat, ves quina cosa... Jo no et diré que et llencis perquè en el teu lloc actuaria de manera similar (sisi, així de subnormal emocional soc) i a mi em mola lo del "predica amb l'exemple".
Per tant, et diré que la pròxima vegada que et facis caca, sempre em pots trucar a mi, que jo segur que vinc!
[D'altra banda, sí que penso que viure en "la meva vida si no hagués estat al llit en pijama..." deixa de ser sostenible a determinades edats][suposo que la solució arriba quan te'n canses]
muasmuas!!!!

OvV said...

Ai les dones...sobre lo del cafè i el cine feia pensaments en veu alta i reflexions mundanes...no pretenia un allau d'empentes..jejeje
M'imagino a totes fent una rotllana i dient: diga-li! digali! I m'he cagat!
Penso que a vegades no se m'hauria de prendre massa seriosament...
Però estic bastament agrait a les vostres mostres d'esperonament, de debó!
Petons a les dues i a l'anònim/a