No tot és qüestió de valentia. Juguen moltes altres coses. Però sí, conec el camí o almenys crec saber-ne les coordenades. Però juguen moltes altres coses. Les meves pors segueixen allà, perennes. També vivim de comentaris llençats a l'aire i que es recullen segons qui ho fa. Ja diviso els dies de descans. Sense entrades pel concert de demà. Tot segueix igual a l'editorial. La noa mallorquina segueix provocant els meus suspirs rera seu quan diu 'jo' enlloc de 'mi'. La dissenyadora argentina segueix amb la seva tassa de ceràmica bebent té. La jove dissenyadora ajudant segueix tant càndida i tant enigmàtica. La noia anglesa que parla català segueix amb aquell accent i aquell possat 'tweed' que em desferma. Les sobretaules amb els informatics i el meu amic de producció que sempre em regala llibre segueixen sent delirants i caòtiques. El meu lavabo preferit segueix sent el que més lluny em queda. Segueixo prenent masses cafès de màquina. Aquest vespre sopar a casa de l'amic berguedà amb futurs comunicadors/es. Ja sé que sempre espero la pilota i mai vaig a buscar-la. Però no puc deixar de pensar que Romário també ho feia. I no li va anar tant malament...
Àudio: Margo & The Marvettes: When Love Slips Away
No comments:
Post a Comment