Un mal de cap d'aquells que et massega tot el cos avui. Sents com totes les terminacions nervioses naixents a la cefalea se't tornen adolorides. Però no és associable a res. Després d'un divendres plàcid i bonic en moltes coses. Arribo a la feina i el company informàtic em porta l'i-Mac que em va prometre. Simplement me'l regala. Un altre company informàtic me'l prepara i li posa una cara bonica. I ja està instal·lat. Gràcies a amics del nord que em porten en cotxes que voldria per mi. LA seva pantalla rodona i estètica em somriu ja. És vell i bell, però farà molt de servei. No per casualitat es diu Quentin. Al vespre cinema amb dos incondicionals i la noia castellana amb aires de divorciada. Tan sols ens acompanya una parella d'edat avançada a tota la sala. Després de l'enéssima escena de sexe esplícit marxen de la sala. Quatre persones alienades sols en una sala de cinema veient una d'aquestes pel·lícules difícils de classificar. On tothom intenta construir una història més o menys coherent de camí a la sortida. 'Shortbus' de John Cameron. Si teniu una estona ja sabeu. Tornant sol en el cotxe, mentre sona La Costa Brava encara pensava en el film i en les seves possibles connexions. També mirava xapes que amics teus et fan a tu mateix i et fan una il·lusió incrïble. Sí, un simple cercle de metall amb un dibuix que pot ser icona. Sempre deperta un somriure saber que algú ha pensat amb tu, i tu no eres amb ell i t'ho fa saber. Coses d'aquesta sensibilitat extranya que llueixo poc. Per aquest vespre només el nostremésqueunclub. Dies com avui fan que la pell traspassi moltes coses. I que la majoria es verbalitzin. El meu mal de cap va força millor ja...
Àudio: The Housemartins: Think for a minute!
1 comment:
jo vull una xapa d'akestes!!!!
Post a Comment