Col·lecció de dones a les que regalaria un barnús del mateix color que el meu:
#7: Raquel Sans
O la forma més dolça però ferma d'absorbir l'actualitat cada vespre. Un somriure que sembla neutre però alhora diu moltes coses. Caigudes d'ulls que marejen i et fan perdre el sentit de l'objectivitat. Intel·lectualitat forjada i bellesa fafaent que es conjuguen de forma terriblement natural.
Àudio: The Temptations: My girl
5 comments:
Segons un noi amb qui vaig sortir..., la Raquel Sans té estrabisme de Venus. Ell ho deia com a compliment, eh? També li agradava molt.
Mmmm...penso que "l'strabismo di venere' té un cert punt eròtic, que es magnifíca en aquest cas...
Veig que tenia bon gust el teu ex...;-)
Clar! per què et penses que va sortir amb mi! ;-) Jo no tinc l'estrabisme de venus, però vaig tenir-ne del normal..., portava "parche" i tot! Deu ser això el que el va seduir! Hehe.
Ostia el parche...quan mal va fer a tants i tants de nen/es el mític parche de color marró...
Doncs sí..., una mica traumàtic sí que va ser, pq els nens són molt cruels!!! Però per sort va ser durant poc temps!
Post a Comment