diga'm lletraferit...

*Iosu De La Torre

Aquest matí, mentre pensava en respondre a un 'què tal?' amb un 'normal', m'he adonat de la dubtosa idonietat de la meva resposta. Potser un 'bé', amb certa firmesa, hauria de ser una rèplica més adequada. Tot va bé, de moment, per aquí. Seguint amb la línia més o menys estable, que es texeix en el seguit dels dies dels últims temps. Segueixo gaudint de les petites coses que sumen i a mi em fan el pes. Més en un dia com el d'ahir, malgrat moltes coses. Regalo una rosa a una persona que celebra el seu primer St. Jordi aquí. Ho vaig valorar gairebé com una obligació mostrar la grandesa d'aquesta diada. Trobo a faltar llibres regalats que mai havien faltat en els últims anys. Suposo que certa persona també va trobar a faltar una rosa que va rebre sempre en els últims anys. Somric amb l'home gran que porta quatre roses a les mans. Una galanteria que, segurament, no va oblidar cap membre femenina de la seva família. Sempre he pensat que a mi em faria il·lusió que em regalessin una rosa. Perquè no...Passejo per les atestades Rambles en bona companyia. Em desfaig entre les primeres calors i la resposta estètica que en donen moltes dones boniques. Solteria i primavera no són una bona convinació, segur. Compro en una parada 'La magnitud de la tragèdia' de Quim Monzó en una edició de 1993. Em regalen un llibre sobre la situació de la llengüa i 'Electroshock', llibre que tenia ganes de tenir i que encetaré segurament ja avui. Parla de l'evolució del techno en els nostres temps. Des dels temps de The Factory, a finals dels 80's, a Manchester. Està co-escrit pel mestre Laurent Gaurnier. Segueix lluint el sol aquí. M'he emocionat aquest matí amb la cançó de sota. Resulta, com no, una bona metàfora...

Àudio: Aventuras de Kirlian: Un dia gris