Porto dos dies amb un mal d'esquena considerable. Potser el meu cos no s'acostuma als dies de festa...Coses de les rutines. Demà s'acaba ja, però sempre queden records més o menys intensos per anar teixin aquell 'background' de xinxetes de colors i estampes que tant defenso. Divendres nit concert de Facto Delafe y Las Flores Azules. Tot i les precarietats tècniques i les rareses de l'entorn fou una bona vetllada. Em torno a enamorar de l'Helena Miquel i de la seva candidesa Totalment digne d'albornoç per part meva. No puc evitar, entre cançó i cançó, demanar-li de casar-nos, animat per la cervesa i el bon ambient. Salutacions d'amics, coneguts i noies franceses que llencen petons a l'aire. Conec un entusiasta de la música i gaudeixo veient la seva fascinació per certes tendències i actituts. Dissabte dinar al japonès amb els meus futurs nuvis predilectes. Cafès amb gel a places graciènques, lluint calor nou de temporada i encertant la nacionalitat de cambreres que no dominen l'idioma, i em conviden a una ronda. Salutacions d'amics, coneguts i noies franceses que llencen petons a l'aire. Conec un entusiasta de la música i gaudeixo veient la seva fascinació per certes tendències i actituts. Marxo a passar dos dies a la tranquilitat osonenca. On exploro les possibilitats del terme 'no fer res'. Segueixo cabussant-me en l'esplèndida biografia de Laurent Garnier. Hores de son, migdiades XL, passejos, dinars d'etiqueta amb 'brownie' i gelat de roquefort per postre, pensaments, alguna conversa lleugerament surrealista amb el veïnat i alguns d'aquells sms que no són ben bé com voldries. I segueixes amb les teves cavilacions tant pròpies. Amb projectes i idees al cap. Com noms de dona que reboten i tornen. Parlo breument amb una noia que va ser molt important fa uns anys. Malgrat moltes coses li tinc una apreci important i raonable. Llavors comences a comptar quants anys fa i t'espantes una mica...
Àudio: The Arcade Fire: Neighbourhood #1
No comments:
Post a Comment