Tuesday, June 19, 2007



El sol de la tarda inunda el carrer comtal. La xafagor s'enganxa com una llosa arribant a Via Laietana. Gairebé sense avis quatre gotes de pluja es desprenen. Setze, trenta-dues, seixanta-quatre. En un moment l'aigua descarregada pels núvols ja es consistent. Tan sols són cinc minuts. Una treva atmosfèrica que agraeixes. Intentes comparar aquesta pluja reparadora amb ganes de fer neteja de certes sensacions. Venia de la meva òptica situada al Gòtic. M'acompanya el meu pare, o jo l'acompanyo a ell. Es compra unes Emporio Armani de pasta per tremolar. Fashionisme per a sextegenaris. Davant la meva cara de sorpresa em respon amb aquell to pla tan seu que 'hay que renovarse'. Tanmateix no em quedo enrera. Trio un model de Prada que dobla el tamany de les meves ulleres actuals. Estètica i ètica per a lo meu. La dependenta, amb aquella bata blanaca i aquell somriure força perenne, em diu que són estremades. Sortim al carrer i el meu pare em sorprén proposant un gelat a Portal de l'Àngel. Jo 'straciatella' i ell nous. Caminem ambdós, cucurutxu en mà, conformant una postal realment entranyable. Arribem a casa. El mail no ofereix novetats. Em deixo vencer per les propostes idíliques que m'ofereix el meu llit sense arrugues. M'estiro i escolto Tracy Chapman. Recordo com un molt bon amic em deia la idonietat de les seves melodies per fer l'amor. Jo ahir em vaig adormir sota el bressol que conformava el vespre i aquella veu negra. Més tard retornava el compacte a la seva estanteria pensant en quan en tornaria a sortir...

Àudio: Teenage Fanclub: The sun shines from you

2 comments:

Daniel Gutiérrez Abella said...

M'ha agradat el passeig amb el teu pare.

Només hi ha un pare. No ho oblidis.

Abraçada

pd. Arturo dissabte?

Oscar V said...

Gràcies a Déu...
Però, sense conyes, ho sé...

Abraçada