Wednesday, July 11, 2007

* te amb llet, novel.la japonesa...
alguna tarda de fa unes setmanes...


Em llevo de la migdiada un poc passades les cinc. Fent tentines, l'ull esquerra fent pampallugues i éssent incapaç d'articular paraula. Només sons roncs provinents de la meva laringe de fumador 'default'. No tinc ganes d'anar a l'últim dia del curset d'edició de video. Preferiria moltes altres coses. Poso Marvin Gaye a l'àudio i el 'soul' desferma essència. La seva càlida veu, aquell ritme 4x4 tan 'motown sound' i l'ànima en si que sembla surti de la boca. He contornejat les cames mentre em rentava les dents i m'he sentit bé. Coses estrafolàries d'un tipus rar com el que semblo ser. Segueixo gaudint de paraules boniques. La noia de mirada geomètrica, mentre jo recolzava el cos adormit a la màquina del cafè, m'ha donat el bon dia regalant-me un 'quina bona olor...' El meu amic dissenyador diu aquí que li encanta llegir-me i la meva amiga de nom exòtic diu que me veu capaç d'escriure un llibre. Coses que potser ja saps, o no, però que senta tant i tant bé que te les diguin. Ahir vaig acompanyar la meva germana a la provatura del seu vestit (car) de núvia. La sensació de veure-la, alçada en petit esglaó, de blanc pur i cua de tres metres acollona. La seva imatge desferma brillantor i ho celebro. El vespre porta a partits amb els nois i aquella gratificant sensació post-esforç. Ara, només queden les últimes calades del dia. Torna a sonar el mestre del 'soul'. un clàssic númeric d'Orwell com a lectura. Tinc molts plans estivals al cap. Em crema el mòbil a la butxaca...





Àudio: Marvin Gaye: Let's get it on

1 comment:

Bàrbara said...

Hola Òscar, sóc la Bàrbara, de la uni. M'agrada molt el teu bloc, escrius molt bé i les fotos són sempre addients. Demostres una gran sensibilitat.
Records!