Friday, September 28, 2007

* d'aquí uns anys podré dir que jo hi vaig ser aquella nit...

lo d'anit fou màgic. especial i espectacular. veure Sting, Copeland (immens!) i Summers, els tres sols, depurant un so d'unes magnituts tant grandil·loqüents. avui una crítica d'un diaria resava: 'la gente marchaba hacia abajo del Estadio Olímpico cambiando el tiempo verbal. Nadie decia esos chicos eran grandes. Estos chicos son muy grandes.' la primera cançó la vaig regalar via cel·lular. melodies bucòliques que es transformen en missatges (embotellats) d'un gran contingut emocional. divendres d'excés de feina i de col·lapse. el meu cos ha donat una senyal d'alerta. necessito parar. i nervis per aquest capdesetmana de boda. dia especial farcit de records futurs i les capes de pell supurant sensacions i sentiments. certes paraules repiquen pel meu cap. feia temps que uns ulls, una mirada, no em deia tantes coses. la nit arriba presidida per una lluna plena, preciosa i molt groga. el cos cansat i amb ganes de res. alguna lectura i cançons de Percey Sledge o Frank Sinatra per conciliar. el cos i l'esquena en una perfecta alienació amb el matalàs. dos coixins i placidesa entre els llençols. no demano gaire cosa més. esperant, de forma infructuosa, que s'il·lumini la pantalla del cel·lular. potser trigo a tornar a escriure. dos dies en descens i sense frens. prometo ensenyar les fotos i les marques dels records a la pell...

Àudio: The Police: every little things she does is magic

2 comments:

Bàrbara said...

Jo també hi era! Va estar mooolt bé!
Espero que hagis tingut una boda genial.

OvV said...

Hola Bàrbara!
El concert sí va ser genial...dels millors que he vist mai...
I la boda perfecte!!
Moltes gràcies!

Òscar