Tuesday, September 18, 2007

*I love girls with eclectic smile
I wanna girls in love...playing music...

mentre subjecto les ulleres de pasta amb la mà esquerra, la dreta me la passo pels ulls, gratant-los, i per la resta de faccions de la meva cara. després em queden els ulls embotits i la pell envermellida. símptoma de cansament, i un tic una mica meu. certs senyals de refredat m'han despertat avui. no acostuma a ser conscient del primer cop que sona el despertador. sempre prenc consciència quan sona per segona vegada, a les 6:55. aquest ha estat un d'aquells dies que ha sonat una tercera vegada. restes físiques del partit d'ahir amb els nois. d'una calor que torna i em sorprén. passant la tarda amb la meva amiga d'ulls blaus i castellans a parts iguals. visites infructuoses a botigues cares de roba, on els dependents et claven la mirada, buscant camisa per a la boda de la meva germana. tallat amb gel a la plaça reial amb la estilística sala sidecar a les esquenes. compro una revista musical i la fullejo de tornada a casa al bus. Tocotronic i el so 'lo-fi' de Casiotone for Painfully Alone em fan de banda sonora. m'agrada tornar a casa en bus. veig noies de mirada amable i em pregunto sobre si serien adients per a. escoltant la ràdio, aquest matí, cert costumbrista de capçalera (per mi) diu que 'li agraden les dones que menjen botifarra negra'. sense aquelles manies, amb naturalitat i delectant-se. penso que sí, que ha tornat a donar al clau. a mi també m'agraden, com les que menjen allioli. les que són capaces de curar-te una ferida sense fer ganyotes i esbroncan-te perquè no et queixis del dolor. les que et donen copets al cul i parlen més de tres idiomes. les que per fer entendre que les escoltes, a banda d'anar forjant gestos afirmatius en fraccions de temps acompasades, has de intercalar petites frases, incrustant-les dines el seu discurs. les que sempre ballen quan sona alguna cançó de New Order i ho segueixen fent quan sonen The Smiths. sóc admirador de certes bones costums. avui primer dia de facultat, de nou. per cert, porto xinxetes i barnusos a la bossa. i dues llibretes.

Àudio: Andreas Dorau: girls in love

5 comments:

Pit said...

Les portes de debò, les xinxetes i les postals, a la bossa? Ja em suposo que ho dius en sentit figurat, però per un moment he pensat que a l'igual que portes dues llibretes -Moleskine, suposo-, les xinxetes també hi deuen ser (?). O m'equivoco?

Oscar V said...

és una metàfora, Àngels...tampoc porto barnusos...
tant 'freak' em veus?

Anonymous said...

Buenas!
M'agraden les teves descripcions, no puc evitar mirar cada dia el teu bloc a veure amb quines metàfores em sorprens.
Per cert, què estàs estudiant ara?
Fins aviat!

Oscar V said...

Hola Bàrbara!
moltissimes gràcies per anar venint per aquesta casa...és un plaer!
doncs ara estic estudiant el 2n cicle de Comunicació Audiovisual, a la UB. I, de moment, m'agrada molt...
Un petó i a veure si ens anem 'postejant'!!!

Nu said...

Espero que hagi anat molt be aquest primer dia de cole... Un peto!