Thursday, October 04, 2007

*m'agrada quedarme als títols de crèdit...
encara que no els llegeixi...

pluja de nou aquí. per fi diuen alguns. els baixos dels pantalons mullats i aquella sensació extranya a la pell de les mans, després de ser remullades. dia gris en certs aspectes. de veure caure piles de papers a la taula, a la feina. d'adquirir responsabilitats que no es tradueixen en diners. de cansament fruit de poques hores dormides. de preciosos somriures que agreixes fer reviscolar. de color d'ombra d'ulls conjuntats. bonics mails que fan crèixer la mida de les teves dents. 'strawberry fields forever' sonant sense parar a l'i-pod. conjugació perfecta de melodia i sentiment líric. als 59'' un canvi de ritme gairebé inperceptible. descobreixo que la cançó esta montada a partir de dues preses diferents. genialitat condensada en poc més de quatre minuts virtuosos. aparadors amb calçats que comprar. llibretes que, mica en mica, es farceixen amb acurades paraules. ganes de llit. de tornar a prendre els mots d'un altre llibre de Truman Capote. ganes, també, de que arribi el fred. del tacte de la bufanda. de camises i jerseis a ratlles. del gustós tacte del cafè calent a la gola. de postals urbanes. de dies en blanc i negre. mantes i films de Tarantino. de novel·les d'Auster i Murakami. de cançons de The Byrds, Stereolab i Mishima. de discos que comprar i mans que estrenyer. de la perfecta aliniació dels quadrats escocesos de les sabatilles. plans hivernals i tactes que reconeixer...

Àudio: Otis Redding: i can see clearly now the rain

No comments: