prenc consciència de mi de forma natural. agraeixo una bonica sinergia entre els llençols i el meu cos. celebro sentir-la de forma accidental i sense despertars orquestrats per sorolls monòtons i electrònics. suc de prèssec i la cafetera a foc baix. l'olor del cafè va impregnant poc a poc tota la cuina. obro les cortines del menjador i un sol tímid es cola per la finestra. formant petites formes geomètriques i juganeres en el camí del seu raig. l'abraçada dòcil d'un pijama a quadres i boniques cançons de sanpedro. mescla virtuosa de plasticitat sonora i preciocisme mètric que pren formes encertades de cotidianitat. dissabte de voltar per la ciutat. recollir en 'russty' que havies deixat aparcat lluny de casa. de dinar pasta d'espinacs amb ceba i pastanaga sofregida. de migdiades agraides al sofà. de saludar cares conegudes i veure partits de futbol amb el cap a una altra banda. celebrant gols, mentra baixes les rambles en cotxe, i escoltes la ràdio. de converses telefòniques que fan afluxiar certa duresa que mai he acabat de tenir. de no voler pensar en el futur perquè aquest present ja t'agrada i preguntar-te si tens por a la velocitat. tornada temprana a casa. emocionant-me amb la visió dels meus braços al volant i la perfecció sonora dels anglesos de 'st.etienne'. parat en un semàfor, l'home que conduia el cotxe del meu costat em pregunta si tot aquest cabell és meu. li dic que sí, però em sembla que no em creu. torno a casa i no em puc treure les ganes d'abraçar-te...
àudio: sanpedro: el caire
No comments:
Post a Comment