diga'm lletraferit...

*in da beginning of rock'n roll...

en dos dies he llegit els contes d'amor de Herman Hesse. paraules ensucrades que s'entrellacen formant històries d'alt contingut emocional i contraindicades per a sensibilitats exagerades. m'agrada com parla de la bellesa. escrit fa cent anys resava així: 'muy sencillo, no hay en ella nada superfluo, nada que esté de más. cultiva su cuerpo, lo domina y pone la voluntad a su servicio. nada en él es indisciplinado, fallido o inerte. no puedo concebir circunstancia alguna en la que ella no haya intentado sacar el máximo partido posible a su belleza. justamente eso me atraía, pues lo ingenuo, de ordinario, me resulta aburrido. busco la belleza consciente, de formas educadas, la cultura'. doncs això, la bellesa, com la cultura, es cultiva. els jardiners no creuen en la ingenuitat. certa calma torna al meu cos després d'un divendres difícil. de gent acomiada a la feina en bloc. la meva cara compungida i intentant aprendre de la serenor adulta dels que ja ho han viscut altres vegades. nit d'electrònica amb les mans a la massa. dissabte de feina. de treballar mentre David Bowie desgranava el genial Ziggy Stardust. de futbol amb els nois, com feia dies que no recordava. d'escoltar als Beatles al cotxe i sentir paraules madures enviades per bons amics. amb consells que agraeixes i fas teus. i una altra vegada diumenge. amb les coses de diumenge, de passar la vida lentament.

àudio: little richard: baby face