Saturday, February 02, 2008


dissabte de res. dels peus sense tocar el carrer. plans nocturns que van caient. absències, negatives, posposicions i trucades no contestades. certa sensació de buidor emocional. com alguna paraula que es creua fent els mots encreuats. quan alguna lletra que hauria de servir de pista et resulta malsonant, i no t'ajuda. més aviat el contrari. acabo de veure 'match point'. a vegades la victòria depén de si la pilota avançarà o no després de tocar a la xarxa. i més tard el problema vé quan has de decidir si guanyes o perds, tot i saber en quina banda ha caigut la bola. m'agrada molt scarlett johanson. em fascina. els seus llavis. la seva cara que mescla desitjos de culpabilitat amb tints d'innocència. a més em recorda a ella. aquella que m'agrada recollir a casa seva. que quan somriu tens la sensació que un pam separa els teus peus del terra. malgrat les coses no són sempre com voldries. detalls als que voldries no atendre amb tanta atenció. i llavors tens un 'però' vacil·lan-te. amb un somriure de suficiència. com el nen petit de la sèrie 'a family guy'. alguna cançó perillosa acaba d'arribar al meu cap. no crec que de forma aleatòria. tinc ganes que sigui demà.

àudio: mishima: un tros de fang
"...com un idiota que compta el temps perdut, entre un 'ja ens veurem' i un 'avui no puc'...

No comments: