diumenge de sol intermitent. grisos i blaus descolorits es reparteixen el cel amb alguna llambregada de sol tènue i poruc. sona el 'pet sounds' dels beach boys. és extranyament aviat. m'he despertat amb alguns pensaments escampats pel llit. són els mateixos que vaig deixar anit. en un intent de no reprende'ls m'he llevat, com una mena de sortida endavant. no cal dir que ha estat en va. immers en la tasca de no destenyir certs records. dijous veia els facto delafe. gaudia del 'flow' regnant i d'una mena de catàrsi de bones intencions flotants. B cantava i somreia en intervals curts. certa màgia a la que li faltava alguna vocal per completar-se. i llavors passen aquella mena de coses. les que voldries t'agafessin recent dutxat i vestit de forma elegant. les que oloraves i no veies. et preguntes sobre la inexistència de facilitat en les coses. i com un senyal recordes la cançó de walter jackson. massa premonitori. un pas més per no creure en les casualitats. de caure recorrentment en la pregunta de que tampoc demanaves tant. arribo a sopars d'antics on poso presència i el cap es troba a una altra banda. presenteixo dies d'inspiració per escriure. però de la que no m'agrada...
àudio: sean lennon: parachute
No comments:
Post a Comment