Wednesday, February 06, 2008

* from 'bansky'...

ella li parlava. agafant veritats per sota les aixelles. sostenint-les amb força i mostrant-les i fent-les visibles. com quan s'agafen els nadons. li premia la mà amb les seves. li demanava que el mirés als ulls quan les llàgrimes es començaven a fer-se visibles. li deia que plorar neteja els ulls. que cal fer-ho quan es veu tot borrós. li deia que gaudis del que li agarda. de la música, de la saviesa, de la lectura, de les seves amants, del que el forma. mentre ell parlava de desubicació, ella el contrarrestava amb plans de futur i amb precioses prespectives que injectaven petites d'osi d'aire a l'orgull. ell feia gala de les seves poques paraules. però agraia molt fort per dins seu. històries de convereses de qualsevol vespre a qualsevol bar de qualsevol lloc. coses que passen quan tot fa una mica més de mal. i el cos no aguant més cops que variin els colors de la pell. ja siguin reals o migainaris, els cops. els equilibres sobre cordes poc estables mai han estat fàcils. però ningú va dir que ho fos. avisats estem. tornar a aixecar-se o decidir caure. metàfores que sempre estan allà. o aquí. fa fred. tanmateix encara deixa sentir com flueixen coses. només faltarà posar-les-hi nom o donar-les-hi forma.

àudio: smokey robinson & the miracles: (you can) depend on me

2 comments:

Pit said...

Saps que és Banksy? Jo també creia que era Bansky, però ahir en parlaven a la tele i em vaig fixar que anava errada i ara he mirat el seu web (http://www.banksy.co.uk/) i ho he confirmat... Fa coses molt xules!

Nu said...

Totalment d'acord!