Sunday, April 20, 2008


algú que condueix sota la pluja. cançons dels smiths sonant a l'àudio mentre es mira el pentinat al retrovisor del cotxe. l'asfalt moll fa lliscar els pneumàtics amb facilitat. com l'aigua caient del cel evoacnt posatls molt bucòliques i poc pràctiques. algú enyora recorda certes cares fent de copilot i reviu complicitats adquirides. mentre passa de llarg per la primera sortida de l'autopista, quan abans no ho feia. en un diumenge més de digestió lenta. dinars familiars a ciutats vallesanes. bones viandes i restes de vi. migdiada gairebé com a casa per recuperar la forma mental. després d'una nit de boniques cares conegudes. amb noies de somriure enlluernant. de noies conegudes i antigues. cançons de bloc party i radiohead. de conversar al portal de casa amb un bon amic de forma espontània. parlant de passats, pors presents i pocs futurs a la vista. com els nois de trainspotting quan van d'excursió al camp escocès i es caguen amb els anglesos. avui en una entrevista al magazine, lluís gavaldà explica que no ha gaudit del diumenge fins que ha tingut fills. era un dia de la setmana que llençà durant vint-i-cinc anys. no sé perquè, però avui tothom em paralva de fills. acabo de tenir un calfred...

àudio: the smiths: how soon is now

3 comments:

Esther* said...

Miralo a él!

Así me gusta, que hayas amanecido con antojo de escuchar a "The Smiths", después de nuestro bailoteo de anoche...Últimamente han vuelto a mi vida y vuelvo a escucharlos bastante, a pesar de lapsus mentales con los nombres de los miembros del grupo...

Muuuuak*

Nu said...

Diumenges nostàlgics

mirtres said...

se't desperta l'instint paternal?

q bonic!, you're on fire lately in yor blog... un post per dia!

petonet tímid!