
el carrer segueix soportant gent sobre les seves espatlles. gent corrent, i no com a gerundi. gent que crida per parlar. gent que escolta música enllaunada a l'i-pod a volums exagerats. gent que parla amb el mòbil mentre veu al seu interlocutor tot fent escarafalls. algú amb les cames creuades escolta melodies pop a la parada de l'autobus a quarts de set del matí. pensa que podria arribar a plorar, sense dramatismes, però. sobretot quan cançons tristes es tornen autobiogràfiques i fins i tot li fa mandra posar cara de sorpresa. noies joves que diuen escoltar música de tot tipus i apilen els cd's per intensitats cromàtiques i no han anat més enllà de moby. creuo les cames a la sala d'espera del dentista. lectura tranquila de la premsa del dia malgrat el fil musical. segueixo doblegant en tres el diari després de comprar-lo. crema de verdures i escalopa per sopar. res de postre. diuen que el desamor provoca desgana i aplaca els gustos. tanmateix, mai m'han agradat les cançons de suposat amor, que s'escolten a emisores amb xifres al seu nom, i que parlen de vides que mai seran de qui les escolta. pijama i violions dins de sonoritats esfèriques per cloure...
àudio: gentle music men: universe
1 comment:
vaya visitants més jartos que et gastes...
mos veiem diumenge en mode AV!?
A hug.
Post a Comment