Sunday, April 27, 2008


cares conegudes farcint els dies de cloenda setmanal. divendres de festa sota un sol incrèdul. calor palpable al carrer, on les joves s'entreguen a la desfeta de capes de roba agraint la vista als vianants de vista atenta. cafès a l'antiga facultat amb antigues companyes. la terrassa del bar segueix al mateix lloc, com la nostra taula. entre les mans un títol de politòleg amb el que no sé que fer, però t'encen la llumeta de l'orgull. vepres de sopar al japonès de capçalera. nigiri, sushi i vi blanc. copes de whisky a locals coneguts on acabes sortint de festa amb els cambrers. i companyies estimades davant la barra. l'amic economista i la noia que menja sandvitxos de formatge. quatre hores de son sota bombolles etíliques amb tornada a casa farcida de tentines al volant. matí de front estrenyit i la senyora ressaca saltant i campant pel teu llit sense recordar haver-la convidat. viatges a l'interior per calçotades multitudinàries. el meu amic d'ulleres de pasta de marca blanca excerceix de gran amfitrió. somriures, carn a la brasa, copes de vi i taps de whisky. confiances que s'estrenyen. repartint salutacions i descobrint indicis de panxetes sumament eròtiques. amigues de mirada clara, amics del nord i amics artistes. brillants confrares de taula i protagonistes de bonics dies de sol de capdesetmana...

àudio: death cub for cutie: the alcohol diary

6 comments:

Gonzalo Marchena said...

Que buen ver esta foto en tu blog, y no precisamente porque la sacara yo si no por otras muchas cosas que desprende y que me alegran...

"adiskidantza eta osotasun"

Pau? said...

pero bueno, cariñooo!!! és una foto preciosa...

Esther* said...

Buf, me has pellizcado el corazón con esta foto.

De repente el tiempo se para, durante un segundo, menos incluso, durante un frame, pero el tiempo se para, y quedan momentos como éste, y como tantos otros...

Realmente es preciosa...

Muchos muchos besos***

Andreä said...

vaja, crec que no conec aquest tema dels Death Cab...uhm, ja me'l pasaras!

:)

molt guapus els tres!

ale, sälutacions cordials

mirtres said...

wa yeah!

q bonic tot plegat!

;)

mirtres said...

en serio no et vaig dir adéu?, vaja... i jo q creia que els meus pares m'havien educat com és degut.
I'm sorry, crec q no recordo gaire de quan vaig marxar, bueno si... q vaig entrar al tren mentre es tancaven les portes!xD
vaja taja!

si no em vaig acomiadar d'algú més, aquí deixo les meves disculpes!