Wednesday, April 30, 2008

*jerseis que lluir aviat...by dickies

amb les cames creuades i allargaçades. travessant la mitjanit i llençant la cendra a un pot buit de iogurt. poses de cotidianitat, pijama a ratlles i de dilluns qualsevol. pensava en el dia i els seus moments. en els silencis. en els despertars. en les migdiades i les visites al dentista. pensava també en com descriure la sensació del cos després de sentir certa veu en tons amables al telèfon. em falten paraules, o no atino a posar-les en una composició justa. una sensació semblant quan algú diu el seu nom per equivocació. i acte seguit mira a terra, intentant disculpar-se amb una mirada que no atreveix a oferir-te. inici de setmana amb dos dies de poca son. de pensar en discos que comprar. llegir a kiko amat parlant de 'los chichos de los discos' em deixa un somriure als llavis. vespres de mesqueunclub que destrempen als més optimistes. la meva mà marcada per dos cops al vidre de la finestra. la meva copa de cervesa buidada masses vegades. o potser el problema rau en omplir-la? suc de cibada en excessos i els dimoniets del cap revolotejant. però segueixes creient en certa manera de fer les coses. encertada o no, però teva. i llavors decideixes marxar sol cap a casa. avui certa ressaca. i aquesta nit veuré al mestre laurent garnier. un dels mestres i dels que sostenen algun que altre pedestal mental particular.

àudio: bobby brown: every little step i take

1 comment:

Aleix Saló said...

El mésqueunclub ja comença a sonar ridícul en els temps que corren. Però és clar, una empresa no renuncia mai al seu eslògan (notis que dic empresa).