diga'm lletraferit...

*the greatest...

quan els dolors desacceleren certa brillantor es fa presente. torna, mica en mica, la forma normal a les meves genives i, de retruc, al meu estat d'ànim. dissabte de llevar-se amb tretze hores dormides com no recordaves. son amniòtic per recuperar. quan et despertes amb una obertura d'ulls d'un centímetre emmarcada en somriures de plaença. gairebé com els despertars post-coitals i boniques dones descansant al teu pit. de neteja per casa. d'escoltar death cub for cutie una i una altra vegada. grabant recopilacions molt meves en cd. regalar cançons de memorabilia pròpia és preciós. miqui puig diu que li agradaria recuperar les cartes d'amor escrites a dones i les cintes de cassette grabades per algú. sopars a àtics estílistics als voltants del centre barceloní. d'amigues que s'independitzen i cuinen amanides amb mermelada de maduixa i pollastre amb herbes aromàtiques. d'aparcar el cotxe molt a prop de cases que sovintejaves i el mòbil et crema a la butxaca. i diumenges de dinar en família. de cassoles de rap i cançons the prisioners a l'àudio. films per anar a veure al cine. esperant sms que no vindran però que no et deceps perquè ja ho esperaves. i encara m'he de sentir dir algunes coses...

àudio: the wannadies: you & me