*after rain, allways all is green...el terra està fred. sents la humitat que el recòrre sense gaire esforç. no és còmode. és dur i aspre, com fet de realitat. sí, el terra està fet de realitat. la seva part positiva recau en saber que és un límit. que més ja no es pot caure. pots mesurar bé les distàncies perquè no et mous. veus gent que camina molt més amunt i altres que no disten tant. com el cavaller segueixo cercant la virtut. amb passes petites i estudiades. sense presse. llepant-me les ferides i repassant gestos i paraules. almenys agraeixo la sensació de no quedar-me amb ganes de dir coses. jugo a jardiner del meu propi espai vital interior. com quan acaba de passar l'hivern i tot està per sembrar. procuraré no tornar a caure en l'error de plantar flors molt vistoses que en quatre dies es tornin músties. pensaré bé què posar. escoltaré altres jardiners de mans cuidadoses i que crien llavors de bondat. gràcies a aquells que reguen els dies tristos. els que ajuden a aixugar els ulls. els qui regalen un petó o una abraçada. els que s'interessen. els que estan per tu i busquen excuses per no fer tant evident que t'estan cuidant. els qui sense dir res assenteixen. els qui no pregunten perquè ja saben. compro camises cares com a pretext. em fixo amb la iaia que esmorza al meu davant i posa dos tovallons de paper al cul de l'entrepà per no deixar molles. he recordat com la mare em va ensenyar a fer això de petit. el sol torna i bastant atrevit. els death cab for cutie segueixen estant molt aquí. allà on el camí de baixada fa pujada. fa un bon dia per jugar a fer de jardiner. m'agrad el verd dels camps de futbol britànics. m'encanta l'olor de la gespa recent tallada
àudio: the cramps: beautiful garden
àudio: the cramps: beautiful garden
3 comments:
Ooooo!
Caballero en busca de la virtud, no dejes que las flores se pongan mustias...Silvio Rodriguez tiene una canción preciosisima que se llama justamente "Flores", ya te la pasaré...
No me vengo abajo con lo del sonar eh, que como me de el venazo me compro la entrada directamente, mira tu q atrevida! Piénsalo...
Con el crudo en las bodegas volvere a buscar, todo el tiempo vivido que hemos perdido sin protestar. Voy a probar primero al olvido, a lo ajeno, voy a pasar al retiro de un tiro, el culpable de mi soledaaad...
Muuuak*
Estimat cavaller,
fa dies que no coincidim a cantines sorolloses, però sé que se t'han acabat les bales del revòlver que més t'agradava.
Cuida't més a tu i menys a d'altres(a). Ja em diràs quan prenem un tequila ben tranquils, que tu ets l'ocupat.
Un cavaller de la panxa rodona al sol.
la primavera és verda i té taaaaantes flors... és observació òbvia i indiscutible que podràs comprovar per tu mateix quan aixequis el cap, i amb el cap, la mirada.
He dit!
Post a Comment