Thursday, May 15, 2008

*ninaboy_lost.jpg

m'agraden els objectes que vene precintats en aquells flonjos plàstics de bombolles. hi pensava perquè avui arriba un paquet amb estilisme de dickies. m'agrada la sensació de protecció que envolta el 'gadget' abraçat per les bombolles. pel seu tacte i la seva flonjor. demanaré al transportista si tenen un plàstic per mi. on pugui endinsar-me i passar-hi una temporada. despenjar-me de les agressions externes. on el temps perdi consistència i deixi de ser tant dens com en una pel·lícula danesa. i quedar-me llepant les ferides, guarint-me de tot allò que encara cou. per sortir d'aquí a un temps i que tot hagi passat. que el groc del iode hagi marxat i només quedin cicatrius. que pugui repassar amb la panxa dels dits i somriure per mi mateix. poder passar amb un clic als dits tot aquest temps que encara vaga. un (bon) amic em diu que sóc un cavaller al que se li han acabat les bales del revòlver que més li agradava. i que em cuidi més a mi i menys als altres (a). només puc pensar en la raó que té. en tot. paraules de borges m'arriben aquest matí al correu. amb remitent de certa noia castellana de mirada clara que em cuida. que m'axiuga el xocolata als llavis del berenar i acompanya les seves salutacions i comiats amb un 'guapo' per amanir-me l'ànim. les seves paraules en boca del mestre argent´´i han tingut efectes analgèsics. com l'aspirina al mal del cap. segueixo comptant els passos.

"...que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta
y los ojos abiertos; y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porqué el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen forma
de caerse en la mitad..."

j.l. borges

àudio: frank sinatra: i've got you under my skin
*pels 10 anys sense la veu de l'oncle frank...

2 comments:

mirtres said...

A l'esquerra sempre!, clar que en aquest cas (cap on queda Cuenca, la geografia no és el meu fort, sens dubte)... Bueno, ara no et passis alhora d'olorar la primavera, que pot ser massa intensa i fer-te pillar al·lèrgia, que la primavera és el que té!

Alaaaa, les bombolles de plàstic molen més que els Dickies, això ho sap tothom. Bé, avisam quan t'emboliquis amb aquesta manta especial per objectes fràgils (tot i que el forexpan protegeix més) que vindré a petar-te les bombolles, no per tocar-te la moral, sinó pq és tot un vici!

I que visqui Lars Von Trier, tot i que sempre he pensat que és una mica misogin (clar, que... jo a vegades també penso que jo sóc una mica misògina, en el millor sentit de la paraula, si és que el té, anyway a vegades també sóc una mica misantropia , i tantes altres paraules que comencen per miso, que no misa, eh?. Miso, si home: com la sopa de miso, arxiconeguda arreu)

En aquest blog falta una mica d'humor, aish, va ja el poso jo, que estic generosa!

Un somriure primaveral, Òscar!

Esther* said...

Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma,
y uno aprende que el amor
no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad
y uno empieza a aprender...

...y uno planta su propio jardín
y decora su propia alma, en lugar
de esperar a que alguien le traiga flores. Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día uno aprende.


Besos azules y castellanos, Guapo!
Muuuuuuuak!
hachecita***
You must remember this,
A kiss is just a kiss,
A sigh is just a sigh...