Saturday, May 24, 2008


els vespres de divendres són un bon moment per delectar-se amb la conversa. dos vells amics seien un al costat de l'altre, a terrasses on les cadires metàl·liques grinyolen i fa anys que hi reposen l'esquena. suc de cibada autòcton sobre la taula. veien passar generacions de joves anteriors caminant cap al seu sopar de graduació. recorden el dia en que ells ho van fer. fins i tot la camisa que lluïen. el pas del temps i els canvis. un d'ells diu que no es poden queixar de com els han anat les coses. segurament que no, reflexiona l'altre en veu alta. ell pensa en que l'amor té un clatell molt lleig. l'altre li respondria, segurament, que sí, però que té uns ulls tant preciosos. parlen de música, de pop i de dones. l'un es troba en procés de construir projectes sòlids de caràcter dual, enganxan-t'ho tot amb aquell ciment car anomenat amor. l'altre, però, es veu a si mateix desmontant bastides que havia arribat a aixecar sense adonar-se'n. massa compactades, entrellaçades amb una pasta poc mal·leable i desagradable que coneixen com a desamor. però s'entenen i es besen a les galtes al despedir-se. l'un per marxar a sopars de vi blanc i canapés. saludar antigues universitàries amb flirtejos d'antuvi a la motxilla. marxa dora a casa i acaba la novel·la que últimament tenia a les mans. descansa sense tornar a somiar amb. es lleva per treballar un dissabte més. sota una pluja intermitent que retorna a mullar els vidres del cotxe. la cambrera argentina li serveix el cafè com cada matí d'entresetmana, amb aquell accent que tant l'embadaleix. conversen mentre rod stewart canta 'maggie may'. compta les hores per marxar de la feina mentre dina menjar japonès envasat. dubta entre deixar pel final el maki o el nigiri. gairebé sense adonar-se'n el primer ha acabat sent l'últim.

àudio: teenage fanclub: going places

7 comments:

Pau? said...

alerta amb l'amor! els professionals sempre han preferit el portland...

Aleix Saló said...

Jo, que estudio arquitectura, coincideixo plenament amb en Pau. L'amor millor es desaconsella com a material estructural, recomanat només per a embellir les façanes. I com que sovint es desgasta (com tot material que està a la intempèrie) recomano repintar amb certa assiduitat.

Esther* said...

Niñooo!

Estoy desaparecida, lo se. No puede seeer! en un ratito recibirás más ampliada información sobre mi persona, lo prometo!

Que esta tarde no iré a clase y sino no se cuando te veré...tendemos a separarnos, será el destino? que no es nuestro momento? jeje, lo siento, perdona por el cinismo, últimamente es mi reacción natural cuando se trata el el tema del amor, que por cierto, parece que está de moda!

Muuuak*Muuuuuak*Muuuuuuak*
hachecita!
ya he empezado a contar los zapatos...

ESTER said...

sempre em quedo "en babia" quan llegeixo el que escrius...
:D

ESTER said...

oh i tant que ho faré. no ho dubtis!
:P

ariaddna said...

saps el que m'encanta? que s'escrigui sense majúscules. tot seguit i a la mateixa alçada.

uncle said...

un al costat de l'altre, a terrasses on les cadires metàl·liques grinyolen per molts anys company!

t'estimo i t'ho dic.