diga'm lletraferit...

les coses boniques han de portar bonics embolcalls. dosis justes d'estètica i plasticitat per recobrir-les i presentar-les. dolces dissenyadores viguetanes em regalen preciositats com aquesta. detallisme pop pel meu audiovisual. acostuma a regalar-me boniques paraules, glassejades amb sinceritat i galanteria. galetes per l'ego, com acostumo a dir. en dimecres de respirar melangia com el d'avui. de bellesa al cap i en històries de condicional compost. com escoltar the sunday drivers a l'i-pod a altes hores del matí. el pop esfèric d'aquella cançó que titulen 'often'. que m'emociona sentir parlar de mirades. d'unir paraules com estimar i encara en una mateixa frase. sentir la bellesa en el sol que escalfa per fi. de cert bronzejat mentre condueixo amb el braç esquerra acaronant el volant. música francesa en vespres de passejar a la vora del mar. on el blau glauc de certs ulls castellans es barreja amb el blau de l'aigua. d'explicar a aquests ulls que tens ganes de passar pàgina. de prendre aperitius sense compromís per deixar la bellesa d'històries en condicional compost. llavors ella et mira i et diu que sí. que t'enten. que les H no es veuen però quan no hi són es troben a faltar.

àudio: the sunday drivers: often

Do you like my ways?
Do you still love my face?
Do you think it's dreadful when I say ...

I think of you often.
Have you forgotten
The way you looked at me
When we met?