diga'm lletraferit...

tornada a la feina, a la rutina. al llevar-se a hores intempestives i dormir poques hores. segueixo amb un estat d'ansietat que m'ofega, literalment. quan les causes no es palpen tot costa una mica més. insisteixo que no se'm donar bé el no entendre les coses. la irracionalitat em supera i la calor apreta. en dimecres de veure futbol amb els nois i veure la meva cara de circumstàncies dins la pantalla de tv. en últimes canyes fins hores tardanes per així arribar a la feina amb una cara indescriptible. planejant viatges a les illes. llegint paraules que em ressonen estranyes. no puc dictar jo qui s'equivoca en alguns casos. voldria respostes aliniades perfectament sobre la meva taula. prende-les i entendre-les. ni rastre, però. vespres a la zona alta desaparcant converses que s'endarrerien. de prendre horxates amb noies de mirada dolça i paraula sincera. tot una mica estrany i incòmode. al contrari que les lletres de violadores del verso. dies de molt hip-hop a l'àudio. d'aquell que m'agrada, sense ferraris ni dones en bikini. mètrica corrossiva i ritmes circumvalescents. tinc son i no m'acabo de trobar bé. demà és divendres. un d'aquells dies que aniria a buscar-te al sortir de la feina...

àudio: violadores del verso: pura droga sin cortar